Aquests dies de tanta bandera, de tant de patriotisme ranci pel carrer i de tant mirar-se al melic com si fóssim la primera potència mundial (els acudits de l'Eugenio ens posaven sempre al costat de Grècia i Portugal), quedo astorat com els més nacionalistes de tots no s'han adonat que el veritable problema és el Truco o Trato.
No son en Puigdemont ni l'escola catalana els culpables de tots els mals, és l'escola americana a través dels seus Disney Chanels i l'imperi de la televisió la que ens fa oblidar qui som i se'ns menja el territori sense possibilitat de retorn. És en aquest partit on es perden les arrels del que s'ha celebrat de generació en generació com a tradició i que ens identifica en aquesta part del món occidental. Sortir al carrer i trobar-se amb al·lotets vestits de zombis o de difunts acabats d'enterrar per invocar una festivitat celta que ni ens va ni ens bé, és el que haurien de perseguir el fiscal Maza, el 155 i tot el Tribunal Constitucional sencer. Veient aquest panorama amb la paternitat recent estrenada, se'm posen els pèls de punta quan d'aquí uns anyets ja ningú recordi que era un fer un bunyol, menjar una castanya o comprar un panellet.
Que potser no ens adonem de tot plegat o és que tenim la voluntat tant corrompuda, que si no som militants d'unes sigles, no sabem defensar el que ens pertany. Unionistes! Piolins! Rebel·leu-vos d'aquesta pantomima funerària de color carbassa embolcallada de teranyines i no deixeu que les vostres criatures es deixin seduir per la horterada ianqui. No cridàveu «a por ellos» com uns bravucons?
