Hi ha iniciatives que provoquen una influència estimuladora en la concepció de noves possibilitats. Són avanços que no continuen caminant per la mateixa senda, sinó que obren oportunitats perquè miren el món amb una altra perspectiva. Els acords de custòdia del territori aplicats a l'àmbit agrari són una manera diferent de veure el camp.
Menorca té un paisatge característic que a més és molt ric en biodiversitat, uns elements que van ser clars en la declaració de Reserva de Biosfera. Però té la particularitat que no és un territori estàtic, sinó que la major part es troba modulat per la gestió agrària que provoca canvis permanents. És idò, un paisatge dinàmic, però amb molt d'encant.
Quan s'intenten identificar, amb una òptica de focus més ample, els trets essencials del terreny rústic menorquí, l'aspecte que més crida l'atenció és la constitució en mosaic. Una combinació de zones de conreu i petits boscarrons, eternament acompanyats de murs de pedra seca que solen permetre certa vegetació perimetral. Una configuració que facilita una interacció molt virtuosa entre les espècies silvestres i les domesticades, tant d'animals com de plantes.
Fa uns anys que a la nostra Illa es va analitzar aquesta realitat i es va plantejar la idea de buscar un model que permetés una viabilitat al món agrari -que presentava una producció que competia per preu i no per qualitat- però que a la vegada conservàs els elements claus de paisatge i biodiversitat.
Amb aquest enfocament es va iniciar un diàleg, treballat amb hores de trobades, tallers participatius i berenetes, entre el món conservacionista i el sector agrari, que va concloure en molts de punts de coincidència que es van plasmar en l'anomenat Acord de Pràctiques Agràries Sostenibles. És la filosofia de la custòdia del territori -una metodologia molt avançada en el nord europeu i americà- aplicada a les zones agràries.
La nova mirada rompia alguns esquemes previs importants. D'una part, es superava la idea que la conservació ha de ser sempre d'iniciativa pública. En aquest cas, l'acord es feia -i es fa- entre privats, o sigui propietaris, pagesos i associacions sense ànim de lucre. Però també es transcendia la política d'espais protegits per passar al concepte de protecció de l'espai, on la convivència entre activitat humana i conservació no requereix una figura de Parc Natural o similar.
Quan s'apropen dos sectors tradicionalment allunyats, es genera un context nou que permet el sorgiment de coses noves ben interessants. Pensaments i propòsits que de vegades es tradueixen en accions de benefici ambiental i agrari al mateix temps, i que serveixen d'inspiració per a d'altres geografies.
Algunes d'aquestes finques estan recuperant antics aljubs, constituïts per dipòsits subterranis que recullen l'aigua de pluja dels voltants. Es rehabiliten els abeuradors per al bestiar però també s'adapten per a l'accés a l'aigua de qualsevol espècie silvestre. Si es doten amb energia solar, són punts d'aigua disponible (un tresor en els mesos secs) que funcionen de manera autònoma. I constitueixen feines que recuperen valors etnològics i promouen la dinamització de voluntariat.
Alguns boscarrons, poc productius per a l'explotació agrària però de gran interès paisatgístic i per a la biodiversitat, s'esporguen a la part baixa i s'adapten com a refugis d'ombra per al bestiar. Passen a tenir funcionalitat a la finca i augmenten així les seves garanties de conservació i de no acabar sent només llenya de ximeneia.
Determinades zones de sòls poc profunds i pobres en nutrients es van deixar de llaurar fa molts anys i s'han colonitzat per una gran varietat de plantes molt adaptades, que constitueixen un hàbitat considerat prioritari a nivell europeu perquè també acullen diferents espècies d'ocells interessants. Si es fan controls de vegetació superior cada cert grapat d'anys, ofereixen pastura natural sense llaurar ni sembrar...
La custòdia agrària ha portat a Menorca nombroses experiències de gent que està innovant en aquest sentit al llarg de deu anys d'iniciatives de formació dirigides a pagesos. Ara ha rebut el premi d'Onda Cero en un reconeixement per aquesta manera d'obrir nous camins.
De vegades, es pot ser una autoritat per les coses que han passat però no aportar inspiració per les coses que vindran. Hi ha gent que només es mou de manera reactiva davant les problemàtiques. D'altres, miren d'avançar-se i busquen una funció creativa. Tant de bo que la custòdia agrària serveixi de font d'inspiració per a poder continuar conservant el paisatge de Menorca igual de preciós i de carregat de vida.
