Aquesta setmana, a urgències, me van demanar si podia explicar els símptomes en castellà. Cap pega, perquè no formo part del col·lectiu de persones als quals els encanta afegir la gota al tassó de la paciència, d'aigua o de benzina. Per qüestions polítiques, n'hi ha qui piulen perquè el català no sigui un requisit per accedir a l'administració pública. L'experiència quotidiana de rodar hospitals, m'indica que no és la raó per trobar metges, sinó que l'especialització és molt gran. Necessiten perfils concrets, amb prou formació i experiència per dirigir llocs precisos. Massa vegades, prefereixen d'altres llocs on la connexió i el cost de vida sigui més accessible. Succeeix el mateix amb el funcionari de carrera, interventors o secretaris, i la parla no és quasi mai el conflicte. A Sanitat, de les 5.000 queixes presentades pels usuaris, només 7 refereixen a la llengua.
Fets quotidians
Quin gran mèrit
06/10/17 21:56
También en Opinión
- Que mientras en Ciutadella, ayer por la mañana el centro histórico...
- Desde tiendas de campañas a autocaravanas: los alquileres turísticos que bordean la ley en Menorca
- Guillon conquista su séptima corona en el Camí de Cavalls
- Reciben el alta los tres ocupantes de la avioneta siniestrada en el Aeroclub de Mahón
- El testimonio de los pasajeros de la avioneta siniestrada en Maó: «Podría haber sido una catástrofe»