Aquesta setmana, a urgències, me van demanar si podia explicar els símptomes en castellà. Cap pega, perquè no formo part del col·lectiu de persones als quals els encanta afegir la gota al tassó de la paciència, d'aigua o de benzina. Per qüestions polítiques, n'hi ha qui piulen perquè el català no sigui un requisit per accedir a l'administració pública. L'experiència quotidiana de rodar hospitals, m'indica que no és la raó per trobar metges, sinó que l'especialització és molt gran. Necessiten perfils concrets, amb prou formació i experiència per dirigir llocs precisos. Massa vegades, prefereixen d'altres llocs on la connexió i el cost de vida sigui més accessible. Succeeix el mateix amb el funcionari de carrera, interventors o secretaris, i la parla no és quasi mai el conflicte. A Sanitat, de les 5.000 queixes presentades pels usuaris, només 7 refereixen a la llengua.
Fets quotidians
Quin gran mèrit
06/10/17 21:56
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde