Sembla que no hi ha més remei que continuar rallant de la situació de Catalunya. Però ara la qüestió del referèndum ha passat a un segon pla. Perquè allò que està en joc ja no és el dret dels catalans a la seva autodeterminació, sinó la continuïtat de la democràcia i les llibertats fonamentals a Espanya.
Superada la treva de l'11 de setembre, en què el govern espanyol es va mostrar ximple com un ca mè per no excitar més la multitud favorable al referèndum, ha arribat el moment de marcar paquet com sigui. Perquè costa justificar en nom de la legalitat les accions que promou, directament o a través dels seus fiscals. I contra una població que si alguna cosa ha demostrat fins ara, és el seu pacifisme.
L'espectacle de la Guàrdia Civil a la caça de paperetes, dels serveis d'intel·ligència tancant pàgines d'internet o de la Guàrdia Municipal aturant desfilades perquè el gegant lluïa un «sí» a la mà, ofereixen la imatge més grotesca del règim. Amb quina alegria malgasta el govern del senyor Rajoy les energies policials, mentre el país està en el nivell 4 d'alerta antiterrorista!
I a la vegada posant de manifest que encara no s'ha entemut que ja fa anys que som al segle XXI. Registren impremtes, arresten papers i tanquen pàgines web, quan avui tothom sap que cada casa és una impremta i un emissor d'internet i un editor de vídeos. I que aturar la difusió d'idees, és mal de fer si no és recorrent a mètodes que cap demòcrata pot justificar.
Però sembla que el govern espanyol ja no té escrúpols per travessar aquesta línia vermella. La prohibició d'actes públics a Madrid o Euskadi, les amenaces a la premsa, la censura de Correus a la correspondència o la intervenció pura i simple de les finances de la Generalitat, són actes que atempten contra els drets civils i la democràcia.
Tants anys d'inanició política, d'incapacitat d'agafar el toro per les banyes i asseure's a discutir, per acabar oferint la pitjor imatge d'Espanya davant el món. La transgressió de principis democràtics més importants que qualsevol llei, per impedir que una gent que fa anys que ho reclama, posi una papereta dins d'una urna...
El senyor Rajoy, que es desentén dels cops de martell amb què el seu partit mata les proves de corrupció, diu que no hi haurà referèndum, però per si un cas afegeix que deixarà sense llum els col·legis electorals. El president lampista. I darrera seu, el fiscal general de l'Estat -reprovat fa quatre dies pel Congrés-, que envia al jutjat 740 alcaldes mentre s'atreveix a dir que els catalans han estat abduïts i que tothom que vagi a votar cometrà delicte.
Mentrestant, el ministre Montoro, promotor de l'amnistia fiscal als evasors d'impostos, que ha buidat la caixa de les pensions i que vol que paguem el rescat dels bancs, decideix intervenir a la brava les finances de la Generalitat, des de les nòmines del mestres fins a les factures de les farmàcies, perquè així no és podrà destinar ni un ral al referèndum...
Però més lamentable que tot açò, que invalida qualsevol discurs del govern en nom de la democràcia, és el trist paper que estan fent els partits que estalonen l'acció del senyor Rajoy. Era previsible de Ciudadanos, perquè la seva ànima joseantoniana algun dia havia de mostrar-se en falderet. Però escandalitza en els socialistes.
Un partit que tantes vegades ha defensat amb convicció la democràcia, no té dret a tancar els ulls davant l'ús execrable que el PP està fent del poder. Per més en contra que estigui del dret a decidir de Catalunya, mantenir la democràcia és més important que impedir un referèndum en què, tanmateix, tothom podrà votar segons les seves idees.
Sembla en canvi que Podemos finalment ho ha entès així i que proposa una acció política per aturar el desgavell que està provocant el govern espanyol. Encara succeirà que el senyor Iglesias té més visió de futur que els senyors Rajoy, Rivera i Sánchez junts. Perquè tard o d'hora els espanyols jutjaran les accions d'aquests dies, i el seu judici serà molt més irrefutable que aquests que ara promou el PP. I és que, per defensar la legalitat, s'ha de ser legal.
