On s'atura el mercat quan la falta de límits es combina amb una alta expectativa de guany a curt termini? La resposta és clara. No s'atura. Només el rebuig social i la reacció institucional (solen anar per aquest ordre) pot reconduir determinades situacions. A Menorca n'estem vivint algunes de preocupants.
Sota el discurs de voler aprofitar el patrimoni arquitectònic que hi ha al sòl rústic, a la passada legislatura es van canviar algunes normes de joc que, ara es demostra, permetien actuacions que ningú s'atrevia a anunciar.
Hi ha ocasions on s'han de valorar projectes que tenen clars i obscurs. Per exemple, molta gent pot comprar l'argument que permetre construir una oferta diferenciada -no lligada al sol i platja- pot ajudar a generar activitat econòmica de turisme fora de la temporada alta. I aquest sol ser el relat que acompanya, entre d'altres, als hotels rurals o els agroturismes.
Es tracta de dues ofertes que solen ser matèria sensible perquè afecten al sòl rústic que, per definició legal, és un terreny sostret a l'aprofitament urbanístic (per això es va inventar el sòl urbà i el sòl urbanitzable).
Però vet aquí que, de vegades, la voluntat de facilitar intervencions de turisme en rústic es mescla amb casos que no encaixen i amb compromisos no explicables (en públic) dels equips de govern. Aquí la començam a ballar, perquè els textos normatius es retorcen perquè hi entri allò que s'hi vol fer entrar però que no es pot fer explícit.
PER FER UNA DESCRIPCIÓ més o manco terrenal, si es posaven límits en el nombre de places, qualque propietari que havia adquirit terrenys a la vora del mar amb molta edificació existent, no ho podria aprofitar tot. I si es mantenia la condició (que sempre havia existit) de demanar una mínima antiguitat als edificis existents per poder ser utilitzats per a usos turístics, uns altres promotors que havien fet una oferta diferenciada a base d'obres il·legals en rústic no les podrien legalitzar. Ja tenim el futur conflicte dissenyat.
I com que quan s'obre la caixa dels trons és molt mala de tancar, les pressions no es van acabar aquí. Alguns necessitaven poder ampliar els casats existents en rústic. Però uns altres volien també poder ampliar els edificis auxiliars (estables, bouers, magatzems). En un primer moment les ampliacions havien de ser d'un 30 % però van acabar en un 50 %. I la primera voluntat era deixar-ho fer només als edificis de l'entorn dels casats, però després tampoc això es va limitar...
Quan les pressions privades guanyen sobre els interessos generals, es generen problemes complexos. Alguna gent recordarà que a Menorca es va aprovar un parc aquàtic exterior en un sòl rústic protegit, sota el magnífic argument d'ajudar a desestacionalitzar el turisme. Si es justifica això, altres coses semblen petites.
El cas és que, quan aquest combinat va quedar escrit a diferents lleis balears, i quan l'esperit es va fer Norma (territorial transitòria), es van començar a posar en marxa alguns gabinets que saben aplicar al peu de la lletra el sacrosant principi de buscar el màxim benefici econòmic i convertir en etèries altres valoracions més filosòfiques.
El resultat el veiem ara. Dos anys després del combinat legislatiu, ja es tramiten diferents projectes per construir hotels rurals i agroturismes a Menorca sense límit de places turístiques. En edificis pràcticament acabats de fer i que es van poder alçar precisament sota el compromís d'un ús agrari que ara ja no interessa, perquè pot donar més benefici l'ús turístic (o el residencial, si hi ha un altre canvi d'ús en poc temps). I poca broma, es tramiten per ser declarats d'interès general.
El discurs dels que busquen beneficis ràpids sempre demana pocs límits a l'activitat econòmica. Volen manco pes en el sector públic, tot i que després veiem que aquest sector públic (tots els contribuents) assumeix les pèrdues que es puguin donar en les entitats bancàries, les autopistes privatitzades, els magatzems de gas i un llarg etcètera. Només les pèrdues, es clar. Quan hi ha beneficis et recorden que es tracta de casos privats.
Però Menorca no podrà continuar sent el paradís que és, si no es recuperen els límits a determinades iniciatives que demostren no saber-se autoposar cap tipus de brida. Són els mateixos que després intenten fer campanya dient que a aquesta illa no es deixa fer res. És mentida. Davant gent sense ètica territorial, cal una legislació que la delimiti. Això sí que és d'interès general.
