Continuo que veig que la violència és la resposta a una violència anterior. D'aquesta manera, la violència torna i retorna en un cercle de mai acabar, una espiral infinita, acció i reacció.
Fàcil és veure i entendre que els fets de Barcelona i Cambrils són resposta a violències anteriors. Aquestes violències són sense sang. És violència de despatx, el negoci al preu que sigui, explotació, saqueig, corrupció i violència institucional, estatal. Una firma aquí, i allà hi haurà patiment i mort.
Espanya continua que fa negoci amb la venda d'armes a països com ara Yemen, on el patiment i la mort són avui de magnitud apocalíptica. Gran Bretanya també. I ara us pregunto: pots vendre armes i després pretendre que no et matin?
Aràbia Saudí, amb armament i tecnologia bèl·lica dels Estats Units, bombardeja hospitals i depòsits d'aigua potable, entre d'altres objectius, a Yemen. L'epidèmia de còlera n'és la conseqüència, i en mata més, molts més, igual d'innocents, que les rambles.
Prou conegada és la relació d'amistad i comercial de la monarquia saudí amb l'espanyola, i la relació d'aquests àrabs amb el terrorisme. I també sabem que l'anterior ministre de Defensa espanyol feia feines per a la indústria bèl·lica espanyola, fabricava les mines antipersona que encara avui tallen cames de pell morena.
I ara us pregunto: pots fer-los molt de mal, a d'altres persones, i quedar-te tan tranquil pensant que no hi haurà reacció?
Encara més: pots treure diners d'hospitals i escoles, i donar-los als bancs, i després pretendre que no et facin res? La resposta és només una qüestió de temps.
Prou articles he llegit a la premsa sobre terroristes i accions terroristes, però he trobat ben pocs que amb sinceritat i solvència es preguntin per què.
La realitat ja no admet més explicació que la veritat. Voler donar-nos-en una explicació tot dient que eren nois radicalitzats per un senyor radical és un argument tan pueril i superficial com que no tenim por.
L'explicació per entendre aquesta violència tan rabiüda ja no ha de venir de la policia, ni menys dels polítics. Ha de venir en canvi de l'antropologia, de la psiquiatria, de la filosofia, del pensament profund, anàlisi seriosa, de l'estudi sense passió de la passió humana.
En aquest context, trobo que la ràbia, visceral i poderosa, és l'argument, és el motor que mou l'individu cap a la violència. Però no goso de veure si és ràbia contra l'europeu, contra el turista, contra qui té la vida prou arreglada només perquè va nàixer amb la pell clara, contra qui té millors perspectives de vida només perquè va nàixer amb la pell clara.
La falta de perspectives, el negre futur, la impotència i la desesperança, el menyspreu també són causa de ràbia. Allà on hi ha una violència deliberada hi ha una ràbia amagada, i podeu matar el rabiüt, però no podeu matar la ràbia, que tot d'una la durà un altre. Pregunteu per què la ràbia, i tindreu el pecat, i el pecador que provoca la ràbia i duu a la violència.
És d'aquesta manera com el violent és alhora autor i víctima d'una violència que el supera. Però el pecador, autor indirecte de la violència, continua al despatx.
Res justifica la violència, però la violència d'allà permet d'entendre la violència d'aquí. Rebutjo tota forma de violència, però miro de saber-ne el per què.
Aquesta columna, fa dues setmanes, el dijous 17 d'agost, unes hores abans dels atemptats, parlava de una altra biològica reacció: si em toques un fill, et mossego.
És biològic pensar que si em toques un fiet de casa meva, o si em treus allò que és meu, o si no em deixes menjar i fer feines, i avançar, et mossegaré.
Entendre aquesta metàfora és entendre el que dic. I el que dic és que sense justa justícia no hi haurà pau.
bello.cat / jordibell@gmail.com
