Lady Di

Avui fa 20 anys que va morir la Princesa Diana en aquell tràgic accident de París. No és que vulgui fer premsa rosa però teníem la coincidència d'haver nascut el mateix dia, sense compartir l'any, i em feia gràcia recordar-ho cada vegada que em preguntaven per l'aniversari. La seva desaparició forma part d'aquells misteris sense resoldre que s'acumulen a l'arxiu de les confabulacions i intrigues del que no ens deixen mai acabar de saber tots els detalls. Una vida marcada per les llums i les ombres de la princesa del poble, dels luxes i les caritats que es va enfrontar al British Empire sense llicència de James Bond, però que el pas del temps, ha posat definitivament d'alt d'un altar. Recordo una crítica ferotge de l'escriptor José Luís de Villalonga en el seu moment que ara ens escandalitzaria. Sens dubte, any rere any es torna a ressuscitar des de les hemeroteques per retre-li homenatges de tota classe. Encara no he rebut el «Pronto» dels diumenges, però ja m'imagino el retall de torn.

Noticias relacionadas

Formatge i càries

Más noticias relacionadas

Menorca i Diana de Gales no apareixen relacionades però si Mallorca, on va ser convidada en un parell d'ocasions al Palau de Marivent. Potser es va equivocar d'illa perquè segurament, aquí hauria passat més desapercebuda. Nosaltres no som terra de famosos sinó de gent ben relacionada, que vol descansar i passar les vacances tranquil·lament. A vegades apareix algun estirabot però a la curta no acaba arrelant, perquè els focus aquí els tenim apagats. A peu de carrer es comenten les xafarderies del qui té casa aquí o allà però no va més enllà gràcies a la flegma britànica que circula pels intramurs menorquins.