Açò d'enfotre-se'n del senyor Trump des d'enfora és una feina d'aficionats, de tan bona de fer. Però quan vengui a Menorca –tothom passa alguna vegada per can Bep des Mercadal-, potser descobrirem que tot allò que diu i que fa també té els seus admiradors a l'Illa.
Perquè les idees de Trump tenen aquella simplicitat primària que ensarrona a molta gent. Són bones d'entendre per a les persones més innocents i són engrescadores per a aquells que es pensen que tot es pot resoldre amb quatre destralades.
En el seu pensament, si el volem designar així, no hi ha cap problema que no tengui una solució fàcil i ràpida. I un bon exemple és la manera com diu que pensa acabar amb l'entrada d'immigrants mexicans. Simplement, alçant un mur de 3.180 quilòmetres de llarg...
El mateix model aplica a tots els problemes. Que hi ha poca feina? Idò expulsarem els immigrants. Que la sanitat és cara? Idò que es morin aquells que no se la puguin pagar. Que actuar contra el canvi climàtic perjudica la indústria contaminant? Idò el canvi climàtic no existeix. Que la premsa diu que faig un disbarat darrere l'altre? Idò la premsa menteix perquè me té mania.
El discurs de Trump és com un conte d'aquells que només poden acabar bé. L'heroi sempre ho resol tot mentre la bona gent, satisfeta i agraïda, rebenta de tant d'aplaudir. I no han de pagar cap preu per aquestes satisfaccions, perquè ja el pagaran els dolents, que en realitat són els desgraciats. Perquè si no hi hagués desgraciats, no hi podria haver afortunats.
L'altra cara de la moneda és que voler resoldre el món amb propostes infantils sol tenir sempre conseqüències lamentables i de vegades irreversibles, quan no són tràgiques. La diferència entre un infant i un adult, és que el primer només pot veure la solució immediata, i el segon, també sap veure les conseqüències, generalment.
Per fortuna per al món, se solen acabar imposant els criteris dels adults amb seny, però també és ver que de forma cíclica guanya l'infantilisme. I en aquests casos la societat pateix una reculada d'aquelles que passen anys fins que s'arriba a refer.
Quan el senyor Trump es cansi de governar els Estats Units –o el fotin as carrer-, sempre podrà venir a Menorca i ser candidat a la presidència del Consell. Segur que tindrà solucions per a tots els problemes de l'estiu menorquí. I els que ara critiquen tant, seran la gent més feliç del món. Que tot és molt més fàcil que no sembla.
Que els aparcaments de Macarella no donen abast? Idò els farem a mida segons demanda. Que hi ha gent que no troba pis perquè surt més a compte llogar-los als turistes? Idò que la gent es foti. Que ara el negoci és fer hotels rurals i urbans? Idò tants com vulguin. Que les normes urbanístiques dificulten les ànsies de construir allà on no toca? Idò fora normes. Que la carretera va plena un mes en s'any? Idò autopista i tots contents.
Clar que el senyor Trump, quan hagi acabat la feina, se'n tornarà a ca seva, segurament amb la bossa plena, de tants de favors agraïts. I aquí deixarà els presents. I a Menorca no la reconeixerà ni la mare que la va parir.
