En aquest primer article meu del mes d'agost, que tradicionalment dedico a tots els catalans i catalanes que es troben a Menorca, gaudint de les seves vacances i que segueixen l'actualitat de l'Illa i del món per mitjà d'«Es Diari» no us vull parlar de política catalana –de procés ni de referèndum- com ja he fet en alguna altra ocasió al llarg de l'any, ni del caos aeroportuari que alguns de vosaltres haureu patit al Prat per tal de poder travessar la mar, per mor de la vaga dels empleats de seguretat de l'empresa de serveis Eulen, ni tan sols de les protestes anti-turisme que el sector més radical de la CUP ha organitzat a la ciutat de Barcelona.
He triat el serial futbolístic de l'estiu, del qual estareu al corrent, tant a través de la premsa escrita com de les xarxes socials. Neymar ha deixat el Barça, després de quatre anys, perquè el Paris Saint Germain (PSG) ha fet efectiva la clàusula de rescissió del seu contracte, per un import de 222 milions d'euros. M'ha semblat un tema molt més transversal, que interessarà, també, els aficionats menorquins, espanyols en general, i visitants d'altres països. La meitat d'ells lamentarà, suposo, la marxa del futbolista brasiler i l'altra meitat (la madridista) n'estarà contenta, com el mateix Sergio Ramos, que va voler la samarreta de l'extrem carioca, en acabar el darrer clàssic, jugat a Miami, i que el Barça va guanyar per tres gols a dos, cap d'ells marcat, per cert (per primera vegada en la gira americana), per l'ara nou as del PSG. I a mi em permetrà de fer algunes reflexions de com pot ser el futur del Barça sense Neymar.
La primera cosa que us vull recordar és que el Barça, sense Neymar, ha viscut 114 anys d'història, en els quals ha guanyat, entre d'altres títols, quatre copes d'Europa; 2 mundials de clubs; 4 recopes d'Europa; 4 supercopes d'Europa; 22 lligues; 26 copes del Rei, i 10 supercopes d'Espanya. Que el Barça, amb Neymar, ha hagut de passar pels tribunals per irregularitats en el seu contracte i té, encara, un expresident a la presó, per suposats negocis faudulents amb diversos campionats nacionals de futbol, entre ells el del Brasil. I que el Barça, sense Neymar, continua tenint el millor jugador de món –Leo Messi- i l'actual Bota d'Or europeu, Luis Suárez. No vull desmerèixer la trajectòria de l'extrem carioca mentre ha estat en la disciplina del club blaugrana, que ha estat de notable alt, però crec que és bo de tenir en compte tots aquests detalls.
Qui sí que guanyarà, i molt, amb el trasllat fins a París, serà el propi jugador. Quantitats metàl·liques a part, ara podrà lluir el número 10, que a Can Barça li estava, com és obvi, del tot prohibit. És el 10 de Pelé, de Maradona, de Ronaldinho, de Messi. Això vol dir que, al PSG, serà l'autèntic líder de l'equip, que tothom jugarà per a ell i que la seva cotització en el futbol internacional pujarà cada cop més. L'equip francès, per la seva banda, en podrà disposar sense haver de renunciar a cap de les seves figures, perquè el pagament íntegre de la clàusula exclou qualsevol tipus de negociació amb el Barça per fer-se amb els serveis de Verratti o de Di Maria, per exemple.
Aquest és el segon punt de reflexió que volia endegar en el meu article d'avui. Com haurà de ser, a partir d'ara, la política de fitxatges del Barcelona? En un món com el del futbol mundial d'avui en dia, dominat pels diners del xeics àrabs, dels magnats russos i dels xinesos més opulents, haurà de deixar de ser el Barça (que és propietat dels socis i no té forma de societat anònima) un club comprador i esdevindrà, per primera vegada en la seva història, una entitat venedora? Si aquest ha de ser el futur, els responsables tècnics culers hauran de començar per fitxar molt bé i continuar mimant el planter, que ja es troba a la divisió de plata del futbol espanyol. Hauran de fer com aquell famós Monchi, del Sevilla, que ara treballa a la Roma, per tal que arribin més jugadors com Jordi Alba, Samuel Umtiti o Ivan Rakitic, i no tants Vermaelen, Arda Turan, Douglas, Rafinha o Munir, que no semblen comptar massa per a Valverde. El mercat està cada vegada més complicat, en som conscients, però per això cal molta imaginació i nombroses hores de feina. De moment, sembla que podria venir Coutinho, del Liverpool, un altre brasiler!!!
Bé, no vull acabar aquestes ratlles sense desitjar-vos una excel·lent estada a Menorca, que haureu trobat ben buida de polítics. Tots ells han d'estar localitzables aquest agost, i romandre a menys de dues hores de casa...pel que pugui passar!
