Villa Jardín

No els hi ha passat mai que passejant pel carrer, els arriba el so d'algú que està interpretant algun fragment conegut amb el seu instrument i s'aturen de cop, aixequen la vista i miren d'esbrinar d'on surt aquella música com celestial que els està oferint un concert que no s'esperaven?. L'experiència viscuda per primera vegada a Villa Jardín fa tot just una setmana va ser una sensació semblant, gratificant, plena, reparadora. Presidida d'un silenci reverencial cap al talent de dos joves francesos virtuosos del piano, que feien lliscar les seves quatre mans alhora com si fossin dos i no un de sol, l'instrument que presidia aquell espai tant perfecte. Que abocaven tot el seu saber a través de la partitura i malgrat no parlar el mateix idioma que nosaltres, connectàvem amb ells a través del llenguatge universal de la música. Dues hores llargues per tornar a creure en la humanitat.

Noticias relacionadas

Burrocràcia

Más noticias relacionadas

La generositat i l'encert d'aquells que promouen la cultura a través l'art o la música, com fa la Fundació FIDAH i en aquest cas a Menorca, la seva presidenta, la Pilar Alonso per generar bellesa i construir un món millor, mereixen tot el meu respecte i el meu reconeixement. I segurament també el del centenar llarg d'ànimes que vam omplir cada racó d'aquell jardí no terrenal plantat enmig de Sant Lluís. Per cert, quin privilegi de poder viure en un poble tant quiet al vespre que deixa que les notes de Bizet, de Schuman o de Ravel s'expressin a l'aire lliure sense cap mena d'interferència. La qualitat de vida tangible vol dir exactament això. M'he perdut vint-i-una edicions d'aquesta cita tant bucòlica però espero no ser mai més infidel a les seves convocatòries.