La dissonància entre les xifres d'ocupació hotelera (que no de tots els hotels, les mitjanes sempre amaguen matisos interessants) i les d'Aena demostren que coses grosses estan canviant a l'àmbit turístic. El lloguer a turistes d'habitacles concebuts com a llars suposa un canvi estructural. Ho ha de regular una administració aclaparada, conscient que és impossible ficar-hi mà sense rompre algun gerro, però que ha de fer alguna cosa aviat perquè això no pot acabar sent una selva amb dèbils antilops locals que pretenen llogar un piset devorats per propietaris lleons afamats a la recerca del màxim rendiment, amb i sense IVA.
Malgrat els canvis, els experts mantenen unes receptes bàsiques: hem de rebre turistes amb més cash i ho hem de fer amb cortesia. El discurs és el mateix abans i després d'AirBnB. La reflexió, vàlida sense cap dubte, no deixa de tenir un toc d'obvietat, de màxima universal tipus miss. És a dir, seria òptim que tots els menorquins comptéssim també a una major capacitat de despesa i que ens tractéssim amb la màxima educació. La bona educació i uns salaris dignes són inversions que sempre tenen retorn.
Bona educació no vol dir aguantar-ho tot. Prou feim suportant estoicament al mercat les llargues i absurdes dissertacions darwinianes sobre l'origen de les espècies de turistes amb aires de catedràtics de la vida. Voler subornar amb 20 euros a un agent de seguretat per entrar on no es pot i complir així amb el ritual turístic obligat d'un selfie a Macarella és un acte de colonialisme, d'una supèrbia només comparable a Pablo Iglesias dirigint-se a Rivera al Congrés. Però clar, quan la subhasta indigna puja a 500 euros el subornador imbècil passa a ser un turista de qualitat, per la qual cosa enviar-ho a fer moltes punyetes és un doble incompliment de les regles bàsiques del bon destí. Això de viure a un destí turístic no és gens senzill.
