Maig és temps de collita. Fa temps que es va veure que aquests mesos de recollir la fruita són també els mesos d'una malaltia que cada any afecta molt de fillets, i que és fàcil, i alhora difícil, d'evitar.
Ja se sap que les malalties dels pobres, i més encara si els pobres són fiets, a la ciència no li interessen gaire, i que destina més diners i més esforços a les malalties que afecten el món desenvolupat, ric i opulent.
També se sap, però, que hi ha excepcions, i aquestes excepcions són allò que ens interessa. Cada any, entre maig i juliol, una epidèmia, una misteriosa malaltia mossega cruel la infància més desprotegida de la regió de Muzaffarpur, a l'Índia.
Índia és el segon productor mundial de litxi, després de Xina, i la regió de Muzaffarpur és on més es cultiva aquesta fruita. La regió és ara una zona de ràpid desenvolupament, i ja se sap que això implica que hi ha força gent que queda enrere, i són pobres, marginats, sense gaire esperança de res.
En aquest context, el mes de maig arriba amb la necessitat de collir el litxi, una fruita petita i ben apreciada, de pell aspra, amb una carn blanca i ben dolça, que ara és fàcil de trobar als mercats de mig món. Coincidint amb aquesta temporada de collita, la misteriosa malaltia hi apareix cada any.
La malaltia és greu: provoca la mort d'un pacient de cada tres o quatre. Es va veure que el fiet presenta marejos, pèrdua de conciència i convulsions, sobretot durant el matí. Van veure que tots tenien coses en comú: eren pobres, no havien sopat la nit anterior, i havien menjat litxi amb la panxa buida.
Van pensar que aquesta fruita hi tenia alguna cosa a veure, però és una fruita que es cultiva i consumeix molt des de fa molt de temps, sobretot a la Xina, al Vietnam i a l'Índia. Van pensar que tal vegada era cosa d'un pesticida o un altre químic que contaminava la fruita, o tal vegada una infecció desconegUda, però les dues hipòtesis van quedar descartades després dels estudis correspondents.
Per exemple: entre el 26 de maig i el 17 de juliol de 2014, els dos principals hospitals de Muzaffarpur van atendre 390 fiets amb símptomes d'aquesta malaltia, i 122 (el 31 per cent) van morir. Gairebé les tres quartes parts de tots els pacients eren fiets d'1 a 5 anys. Una quarta part tenien entre 6 i 10 anys. Pobres tots, no havien sopat, van menjar litxi durant el matí.
Avui se sap que la fruita és tòxica en certes circumstàncies. Té dos components que provoquen disminució del sucre de la sang, és a dir, fan hipoglucèmia. Aquest efecte és més marcat, més perillós, fins i tot mortal, si el pacient és fillet desnodrit i si fa hores que no menja res. És per tant una malaltia de fillet pobre i amb gana, que menja aquesta fruita traïdora perquè és el que hi ha, i perquè tal vegada no té res més.
Se sap que epidèmies semblants hi ha al Vietnam, on també van estudiar aquest fenomen d'una fruita que pot provocar hipoglucèmia greu. De fet, el potencial tòxic d'aquesta fruita era sospitat des de feia temps.
Les autoritats de Muzaffarpur, seguint la recomanació dels investigadors que van descobrir l'efecte hipoglucèmic del litxi en fillets pobres, desnodrits i de panxa buida, recomanen de no menjar gaire aquesta fruita, i en tot cas de tenir present l'efecte hipoglucèmic. Però el fillet pobre, de família pobra i sense gaire possibilitat de sortir de la pobresa, no sé si rebrà i entendrà aquest missatge.
La ciència va interessar-se per aquest fruita, però fins on puc saber no té tant d'interés en la situació vulnerable d'aquests fillets, com d'estudiar el litxi tot pensant en els diabètics dels països desenvolupats, rics i opulents. I obesos.
www.bello.cat / jordibell@gmail.com
