Em sap greu reconèixer-ho però cada vegada que torno de fer alguns dies a Palma, tinc la mateixa sensació que vivim al núvol mirant al cel i escoltant al vent. I ja no se si és que la culpa la té el Govern balear que inverteix el sobrant de caixa perquè aquí som pocs i comptem poc o si som nosaltres mateixos, que no volem canviar la marxa perquè preferim anar poquet a poquet perquè així és més segur per no equivocar-nos mai, que qui dies passa, anys empeny.
El port de Palma estava curull de tot tipus d'embarcacions tant a l'aigua com a la marina seca en plena feina, la badia lluïa formosa amb una competició de Wally's i Maxi's que enguany havia trencat totes les estadístiques de participació (Sail Racing Palma Vela), els carrers brollaven de gent, les terrasses, les botigues i els restaurants tres quarts del mateix. La ciutat bullia i també cal dir-ho, acabava per fer-se pesada entre tanta multitud, no ho negaré. Però és que a l'interior, la fira agrícola de Sineu estava que no hi cabia ningú més, a les escales del Calvari de Pollença era un continu i a Valldemossa, no trobaves aparcament.
I aquí? Feliços i tranquils, poqueta gent, la justa diria més d'un, un luxe afirmaria un altre però, com ho farem per quadrar la caixa a final de mes? La de les administracions públiques i els seus treballadors ja sabem no cal preocupar-se perquè si convé ens inventem un impost nou per begudes amb sucre i endavant però, i les empreses privades? I els autònoms?
