Vacunar la dona embarassada contra la tos ferina és ja una recomanació rutinària i general a tot Espanya. Aquesta vacuna protegeix el bebè durant els primers mesos de vida, que és quan hi ha més perill.
La tos ferina és una malaltia força contagiosa. Pot afectar persones de tota edat, però és força perillosa per al bebè petit, el menor de 3 mesos. D'entrada sembla només un refredat, amb esternuts i moc al nas, amb febre o sense febre.
A poc a poc, però, una o dues setmanes més tard, el que semblava un refredat inofensiu és ara un quadre de tos intensa. Són accessos de tos intensos, violents, perllongats, inesperats, perillosos perquè poden arribar al punt de dificultar la respiració.
És una tos característica, ben diferent de la tos habitual d'un refredat comú. La malaltia és important, no és una tos qualsevol, és perillosa. Prevenir-la, però, és fàcil amb la vacuna.
La vacuna contra la tos ferina s'administra a bebès de tot el món. La primera dosi s'administra gairebé sempre als 2 mesos d'edat. Calen dues dosis més durant el primer any de vida, i un reforç abans del segon any, i un altre més endavant. La vacuna és universal, és segura i és gratuïta.
Des del desembre passat, totes les comunitats autònomes inclouen aquesta vacuna per a totes les dones embarassades. La vacuna és segura, és efectiva, és gratis.
El gran perill de la tos ferina és per als bebès petits, precisament els bebès que encara no han estat vacunats perquè encara no tenen 2 mesos d'edat. O que tan sols en van rebre la primera dosi, i només amb una dosi de la vacuna no n'hi ha prou per tenir una protecció efectiva.
El bebè petit pot contagiar-se d'una persona adulta, sigui la seva mare o el pare, sigui el personal d'escoleta. En les persones adultes, la tos ferina no és tan perillosa. No té símptomes tan intensos, i és per aquesta raó que un adult pot tenir tos a causa de la tos ferina però ningú pensar que és tos ferina, sino pensar que és una tos qualsevol.
Ja se sap que la persona adulta que més temps estarà amb el bebè menor de 3 mesos és la mare. Per tant, s'ha d'evitar que la mare, sense voler, sense saber, sense ni tan sols sospitar-ho, pugui contagiar de tos ferina el seu bebè estimat.
Vacunar la dona embarassada contra la tos ferina protegeix el bebè quan el bebè ja ha nascut. El protegeix contra la tos ferina durant els mesos en què el petit no pot rebre la vacuna perquè encara no té prou edat. També el protegeix durant el temps que es necessita per tal que la vacuna que rebi als 2 mesos sigui prou efectiva.
A tot Europa, des del 2010 augmenta el nombre de casos de tos ferina en bebès petits. Augmenta el nombre de bebès afectats, el nombre de bebès que han d'ingressar a l'hospital per aquesta malaltia, i el nombre de bebès que moren a causa de la tos ferina.
La dona embarassada ha de rebre la vacuna contra la tos ferina entre les setmanes 27 i 36 de gestació (de preferència entre la 28 i la 32). En rebre la vacuna, desenvolupa defenses, és a dir, anticossos contra la tos ferina. I aquestes defenses passen, a través de la placenta, al fetus.
D'aquesta manera, el bebè ja neix amb les defenses que la mare va passar-li durant la gestació, i està per tant protegit. Queda ben protegit fins que li arribi el moment de rebre la vacuna dels 2 mesos, i una mica més enllà.
Si la mare queda embarassada un altre cop, ha de tornar-se a vacunar. I el bebè ha de rebre les vacunes de 2 mesos tan aviat com tingui 2 mesos.
Si en voleu més informació, us proposo de llegir el document «Preguntas y respuestas sobre la vacunación de la tos ferina en embarazadas», que acaba d'editar el Ministeri de Sanitat, i que està disponible en internet (n'hi ha una versió més senzilla i una de més extensa).
bello.cat / jordibell@gmail.com
