Eleccions presidencials a França. L'europeista socioliberal Macron queda al capdavant i la ultradretana Le Pen en segona posició. Ningú no obté majoria, pel que la legislació francesa preveu una segona volta entre els dos candidats més votats.
El conservador Fillon i la nova esquerra de Mélenchon els observen a una distància no massa gran, però que els deixa fora i dificulta la configuració de la futura assemblea nacional francesa.
Qui s'estavella és Hamon i el socialisme tradicional. Desgast governamental? Massa anys de tímides i dubtoses polítiques d'esquerres? Els analistes apunten cap a una societat dividida i ferida per unes propostes, les del Front Nacional, que retrotreuen a posicionaments ultranacionalistes, xenòfobs, antieuropeistes… Un dia després de les eleccions, múltiples manifestacions s'esdevenen als carrers de França, mostra de la inquietud i el mal cos que a molts se'ls haurà quedat amb resultats tan polaritzats.
Tot plegat, em recorda l'afer electoral dels EUA, tant pel que fa a les orientacions polítiques com a les múltiples manifestacions generades arran dels resultats de les presidencials. Tot plegat em recorda el gairebé any sencer en què a Espanya hem estat amb un govern en funcions, un parlament subdividit i uns pactes confusos. Tot plegat em recorda la divisió britànica davant el triomf del brexit…
Una ombra travessa el vell món que coneixem. Quelcom s'està esfondrant. De la runa en poden sorgir coses bones, renovades; d'altres, més embrutides encara. És moment de compromís i implicació, per no deixar a mans dels carronyers el botí de la decadència. Alerta!
