Dijous de Setmana Santa, i miro de promoure una reflexió penitent sobre allò que encara no hem fet, i que ja hauríem d'haver fet. Us proposo la penitència de pensar.
Anys fa que totes les embarassades reben una caixa de regal. A dins hi ha un seguit de tot això necessari per al bebè que està a punt de nàixer. Tal vegada el més valuós d'aquest regal, però, és la caixa mateixa, perquè fa de bressol.
És Finlàndia, un país molt avançat en diversos sentits, i el sanitari n'és un. La política d'aquesta caixa regal per a totes les embarassades és una forma curiosa i efectiva de promoure una natalitat sana i segura, d'ajudar mares i famílies amb les despeses inicials, i d'assegurar-li al bebè allò que més li cal.
A la caixa hi ha bolquers, roba de bebè, un abrigat sac de dormir, productes per a la higiene, algunes joguines. No hi ha el biberó perquè es vol promoure la lactància materna. Suposo que hi haurà un xumet.
Hi ha també un matalàs de la mida de la caixa, i els llençolets, perquè es vol que la caixa mateixa sigui el bressol del bebè durant uns quants mesos. A Finlàndia és habitual, és un costum prou estès que el bebè dormi a la caixa, i ben feliç, i ben segur que hi dorm.
Tot i que amb variacions, d'altres països van imitar aquest bon exemple de la caixa per al bebè: Canadà, Irlanda, Gran Bretanya, Mèxic.
La mare rep la caixa durant l'embaràs. Té prou temps, i prepara aquest bressol per al bebè. La caixa és un bressol segur perquè té les característiques que són necessàries per tal de prevenir la síndrome de la mort sobtada del bebè.
Caixa i matalàs ofereixen una superfície ferma per posar el bebè a dormir, tal com és obligat. I no hi ha cap element de risc: ni coixí, ni cintes, ni cordels, ni cap peluix. Durant la nit, aquest bressol de cartró, segur i comfortable, ha d'estar al costat del llit de la mare.
Fa molt de temps que Finlàndia promou la seguretat del bebè d'aquesta manera, entre d'altres, i ara té una de les taxes de mortalitat infantil més baixes del món. La caixa no n'és el secret, és clar (però n'és part), perquè Islàndia, Estònia i Japó tenen la mateixa taxa de mortalitat infantil que Finlàndia però no fan la política de la caixa bressol de regal.
La baixa mortalitat infantil de Finlàndia es deu també, i sobretot, a unes molt eficients polítiques sanitàries i a un sistema sanitari molt eficient. Per exemple: l'extensa xarxa municipal d'ambulatoris materno-infantils vetlla per la salut de la mare i el fill des del 1944.
De bon començament, al 1938, la caixa era només per a les gestants amb limitats recursos econòmics, sociales i familiars, però des de 1949 ja forma part de la política sanitària oficial, i és per a totes les embarassades.
Trobo que la caixa bressol és una forma de prevenció i d'ajuda de gran valor, i aquesta idea seria fàcil i barata d'importar. Menorca s'ho podria pensar, seria pionera en Espanya. Tot bebè menorquí dormiria segur, i les mares podrien gaudir d'una ajuda extra, i dormirien més tranquil·les, i tal vegada voldran repetir la maternitat. Menorca necessita mares, i fiets.
Avui és Dijous Sant. Amb tot de respecte escric aquest línies per a un dijous de Setmana Santa perquè insisteixo a promoure una reflexió penitent sobre tot allò que encara no hem fet, i que ja hauríem d'haver fet.
Proposo la penitència, prou merescuda, de pensar sobre tot allò que es podria fer, aquí i arreu, per protegir, per salvar la vida dels altres. Cal pensar sobre allò que encara no hem fet per ells, tot i saber que esperen, i desesperen.
www.bello.cat
