Encara que ens els darrers temps la meva vida professional no està lligada a les aules, de tant en tant, hi faig incursions que m'omplen de satisfacció. Al llarg d'aquest mes de març, he tingut l'oportunitat de tornar (per segon any consecutiu) a les aules de la UOM i compartir amb gent adulta l'experiència d'ensenyar. Em meravella la quantitat de persones que segueixen en actiu quan la seva vida professional ha finit. Em meravella l'entusiasme amb què acullen les diverses i múltiples propostes que els arriben. I em va emocionar la calidesa i receptivitat amb què van abraçar la proposta didàctico-musical que na Marlen i jo havíem preparat per a ells.
Encara són vàries les generacions que no van poder gaudir de manera majoritària d'una formació acadèmica perllongada. Són moltes les persones que van desenvolupar el seu potencial per compte propi, sense l'ajut i el mètode (sobretot mètode) que uns estudis superiors t'atorguen. I a Menorca, per la nostra idiosincràssia geogràfica, aquesta dificultat s'esdevenia de manera especial. El fet que des de la Universitat de les Illes Balears es doni cobertura formativa multidisciplinar a totes aquestes persones inquietes, curioses de saber, em sembla quelcom tan preciós, tan compromès i avançat socialment, que em sento orgullosa d'haver-hi deixat el meu granet d'arena. Veritablement, ha estat una experiència del tot gratificant. Gràcies a tots els que ho feu possible i a tots els que l'ompliu de sentit amb la vostra presència. Per molts anys!
