Una estada de 52 hores a Menorca després de gairebé tres anys d'absència dóna, pel que he pogut comprovar, per un parell d'articles. Fa 15 dies, us vaig contar el que els juristes anomenem el «relat dels fets» d'aquest viatge. Avui pretenc fer-vos arribar les impressions i les sensacions, no les personals, perquè de jo ja vaig parlar prou en aquella ocasió, sinó les que l'Illa i les seves coses em van produir en la visió, en el paladar, en la ment i en el cor. És a dir, com vaig percebre Menorca en els inicis del mes de març, quan l'hivern està acabant la seva presència i la primavera comença a pugnar per instal·lar-s'hi. Quan encara no ha arribat es bril, tantes vegades temut, ni el maig, que tot ho barata i anuncia la vinguda de l'estiu.
La primera percepció fou la d'una Menorca notablement verda, la qual cosa estava palesant que la pluja havia fet acte de presència durant l'any, si més no en les quantitats necessàries per a la terra i el paisatge i, per tant, per a la salut i el benestar de la gent. Li vam comentar al taxista que ens menava de l'aeroport fins es Mercadal i ell va confirmar la nostra deducció. Aquell conductor era un argentí que, des de fa ja un cert temps, resideix a l'Illa, que ell mateix defineix com «lo más cercano al paraíso». Ens sorprengué, en aquest sentit, la gran quantitat de llatinoamericans que viuen a Menorca i que hi ha trobat feina en sectors com l'hoteleria i el transport de viatgers. En la meva darrera estada a Ciutadella, era remarcable la colònia d'equatorians, que organitzaven processons dedicades a la Virgen del Quinche, però ara podem dir que n'hi ha de totes les nacionalitats del con sud del continent americà. Per açò, quan senties que qualcú rallava menorquí, se t'alegrava l'ànima.
L'aigua caiguda del cel havia regat abastament la terra menorquina i vaig pensar que el nostre primer àpat a l'Illa, en concret a l'Hostal Jeni, on ens allotjàvem, havia d'estar regat per un bon vi des Mercadal. Jo n'havia tastat fa cosa d'uns nou o deu anys, en un dinar de Nadal des Diari, celebrat, també, a la població central de Menorca. Era quan encara vivia a Reus i estava acostumat als bons vins del Priorat, o de la denominació Montsant, per exemple. El vi des Mercadal ja em va agradar, llavors. Però el que ens van recomanar, avui fa un mes, al Jeni, no els tenia res a envejar. Es tractava d'un Cavernet Sauvigon del 2011, criat en barrica de roure. Quina aroma, quin sabor; una autèntica joia! Com que l'endemà al vespre volíem sopar al mateix hostal, vaig demanar a la cambrera que ens guardessin la meitat del bòtil que no havíem consumit per acabar de delectar-nos-en.
Ja us vaig dir en el meu anterior article que aquell divendres vam sopar a Ciutadella. I el vi des Mercadal, precisament, feia recomanable desplaçar-nos-hi en transport públic. Jo tenia ganes de recuperar les sensacions de l'autobús de línia, es correu que jo tant havia conegut i emprat quan vivia a Menorca. Us puc assegurar que la millora dels vehicles que Transports Menorca té, en l'actualitat, circulant per l'Illa és ben considerable. Els antics busos han estat substituïts per unes unitats de modernes carrosseries, seients còmodes i espaiosos i passadissos molt més amplis. Però es correu ja no arriba al garatge del final des Camí de Maó, on jo anava a encalçar el recader per donar-li les informacions i els anuncis que ell havia de dur a la seu des Diari. Tampoc a la Plaça dels Pins, com en les meves darreres visites a Ponent. El final de trajecte és, ara, en una plaça petita i fosca, anomenada plaça de la Pau, en un extrem de la qual hi ha un túnel. Quan el travesses, tot canvia: et trobes en ple centre de Sa Contramurada.
Us he parlat de túnels i açò té relació amb la darrera experiència que us volia contar. Com que vam allargar la sobretaula al Balear, vam deixar passar de llis el darrer autobús i haguérem de tornar amb taxi. Era la primera vegada que circulava per la variant de Ferreries, amb el seu túnel, el pont, la super-rotonda. Una obra anhelada durant dècades per la població menorquina i que, pel què sembla, no deixa content a tothom. He llegit una reacció del GOB que denuncia un malbaratament del paisatge i dificultats per a la mobilitat de la fauna de la zona. Jo no puc mullar-me massa, a causa, precisament del líquid element. Era negra nit, plovia amb ganes i els neteja-parabrises del taxi anaven a tota velocitat. Fou l'única pluja que vam tenir en els nostres dos dies a Menorca. Per la resta, un sol radiant.
