«Un acto de justicia es fundamentalmente un acto de justicia». Amb aquest enunciat redundant despatxava el ministre d'Informació i Turisme Pío Cabanillas Gallas la pregunta d'un periodista durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què el govern espanyol «tenía conocimiento» de la sentència de mort a Salvador Puig Antich. Era divendres 1 de març de 1974 i el Caudillo, tot i el seu Parkinson galopant, no tenia tremolor en signar els seus lúgubres enterados. La justícia era llavors... allò que es desprenia de l'article 867 del Codi de Justícia Militar. Per a alguns sí; per a tots els qui consideraven que Franco no era un dictador assassí sinó un salvapàtries por la gracia de Dios. Són els mateixos que s'han negat reiteradament a anul·lar les sentències del consells de guerra franquistes i a retre un reconeixement i una justa reparació de les víctimes del franquisme, i també de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys. Cal deduir que per a la justícia espanyola actual l'assassinat de Companys fou legal, igual que els de milers de republicans? En democràcia, no.
De rebot
La llei i la justícia
30/03/17 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó