«Un acto de justicia es fundamentalmente un acto de justicia». Amb aquest enunciat redundant despatxava el ministre d'Informació i Turisme Pío Cabanillas Gallas la pregunta d'un periodista durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què el govern espanyol «tenía conocimiento» de la sentència de mort a Salvador Puig Antich. Era divendres 1 de març de 1974 i el Caudillo, tot i el seu Parkinson galopant, no tenia tremolor en signar els seus lúgubres enterados. La justícia era llavors... allò que es desprenia de l'article 867 del Codi de Justícia Militar. Per a alguns sí; per a tots els qui consideraven que Franco no era un dictador assassí sinó un salvapàtries por la gracia de Dios. Són els mateixos que s'han negat reiteradament a anul·lar les sentències del consells de guerra franquistes i a retre un reconeixement i una justa reparació de les víctimes del franquisme, i també de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys. Cal deduir que per a la justícia espanyola actual l'assassinat de Companys fou legal, igual que els de milers de republicans? En democràcia, no.
De rebot
La llei i la justícia
30/03/17 0:00
También en Opinión
- El cáncer de hígado puede desarrollarse por varios factores: el alcohol no es el más determinante
- Un restaurante de Menorca, entre los 100 mejores de España
- La Guardia Civil, sin lanchas para vigilar Menorca, podrá usar las nuevas barcas del Govern
- Residentes que viven en urbanizaciones de Menorca todo el año: «No lo cambio por nada»
- La portavoz del PSOE pide disculpas por ir a una función escolar el día del pleno de presupuestos