Joan F. López Casasnovas30/03/17 0:00
TW

«Un acto de justicia es fundamentalmente un acto de justicia». Amb aquest enunciat redundant despatxava el ministre d'Informació i Turisme Pío Cabanillas Gallas la pregunta d'un periodista durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què el govern espanyol «tenía conocimiento» de la sentència de mort a Salvador Puig Antich. Era divendres 1 de març de 1974 i el Caudillo, tot i el seu Parkinson galopant, no tenia tremolor en signar els seus lúgubres enterados. La justícia era llavors... allò que es desprenia de l'article 867 del Codi de Justícia Militar. Per a alguns sí; per a tots els qui consideraven que Franco no era un dictador assassí sinó un salvapàtries por la gracia de Dios. Són els mateixos que s'han negat reiteradament a anul·lar les sentències del consells de guerra franquistes i a retre un reconeixement i una justa reparació de les víctimes del franquisme, i també de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys. Cal deduir que per a la justícia espanyola actual l'assassinat de Companys fou legal, igual que els de milers de republicans? En democràcia, no.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Tretze anys després que l'exvicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega (PSOE) assumís el compromís del desgreuge, aquest no s'ha materialitzat. I ara, el 8 de març passat, la comissió constitucional del Congrés ha rebutjat dues proposicions, d'ERC i d'En Comú Podem, que hi insistien. Van tenir el suport d'Units Podem, PNB i Bildu; però no van ser suficients vots contra els de PP, PSOE, Ciutadans i UPN.

La ley es la ley. Fart de sentir en Rajoy (no em mereix respecte qui és capaç de mentir tant) i els seus proferint aquest 'mantra'; oïts els juristes que han signat el manifest sobre la constitucionalitat possible del referèndum de Catalunya; informats pels juristes de la UE reunits a Venècia sobre el TC espanyol i sobre el que dóna de si la 'independència' de la justícia espanyola (oxímoron?), m'ha vingut al cap la tautològica frase del ministre franquista Pío Cabanillas, el qual, juntament amb Fraga Iribarne i molts més, després van fer la 'transició' cap a la democràcia. La ley es la ley. Però quantes vegades no l'han transgredida els qui tant la invoquen i no fan cas de sentències del propi TC quan aquestes no els han interessat! Impunement. Bé ho digué el payador Martín Fierro: «La ley es como el cuchillo: no fiere a quien lo maneja».