A la vista de la modernitat que s'ha imposat a Espanya, es possible que aquest estiu es posi de moda ballar la Yenka. Que, per si els més joves no ho saben, és un ball bastant ridícul que va fer furor als anys seixanta. I el govern es podria regalar un bon quadre, com el de 20.000 euros que ha dedicat a l'exministre Wert. Però d'aquells que pintava Goya de la família reial, a primera vista molt formals però que retrataven amb crueltat la pomposa insignificància de la monarquia espanyola.
Són tantes les mostres, que no dones abast a recollir-les totes. L'orquestra que comanda parapetada als despatxos governamentals de Madrid -i que no té res a veure amb els madrilenys-, viu en un castell que s'han fabricat ells mateixos a partir d'històries arnades del passat. Com si encara no existissin ni internet ni els viatges low cost, que han permès a la gent ventilar-se i saber què passa pel món.
Tancats com viven, ja no perdonen ni als de la pròpia família, com està succeint amb el senyor Biel Company, flamant president del PP balear, que acaba de derrotar a l'hereu de les essències del fonamentalisme, el senyor José Ramón Bauzá & Delgado. La senyora Esperanza Aguirre plora desconsolada perquè el guanyador «no quiere que se enseñe en español». Us ho podeu creure? I ho diu precisament ella, que va ser ministra d'Educació i que valorava en positiu el sistema aplicat per les comunitats amb llengua pròpia -jo hi era i ho puc certificar. I que sap perfectament que no perjudica ni ha perjudicat mai l'ensenyament del castellà i que el discurs que ara fa és una mentida.
Però no és només l'exalcaldessa de Madrid amb més col·laboradors corruptes, qui intenta capolar al senyor Company. La colla de diaris i televisions del règim ja han començat a bramar. I l'acusen no solament de catalanista -què trobau?-, sinó també d'haver envelat una cleda a un al·lot impertinent l'any 2007! Ja el plany, al nou president del PP balear, perquè és vist que quan es guanya amb els vots de baix, senyal que els de dalt no et volien. I la prueba del algodón la tenim en com va anar la cosa amb el senyor Sánchez del PSOE...
I precisament també aquests dies els socialistes van de primàries amb la candidatura de la senyora Susana Díaz, la «sultana», com li diven. Potser en record del personatge femení de la sarsuela El duo de «La Africana», «una andaluza graciosa y rica que sal derrama». I que culmina amb una jota de lletra memorable: «No cantes más la Africana, vente conmigo a Aragón y allí la jota que es gloria nos cantaremos los dos». Potser per aquest motiu l'actual presidenta d'Andalusia i el president d'Aragó han signat un acord sorprenent si no fóssim a Espanya: demanar que el Corredor Ferroviari del Mediterrani passi per Sevilla, Madrid i Saragossa! A ballar la Yenka tothom!
Mentrestant el president Rajoy es presenta a Barcelona com si fos l'Aladí del conte acompanyat del seu geni, donya Soraya. Quan es publiqui aquest article, dimecres, ja haurà fet públiques les milionàries inversions que, segons sembla, pensa prometre als catalans... si fan bonda. Les ha anunciades amb tant de bombo, que per grosses que siguin semblaran poca cosa. Però és que en realitat, ho seran. Primer de tot, perquè són tantes les inversions que el govern espanyol ha incomplert a Catalunya des de fa més de vint anys, que és impossible donar abast. Han aconseguit, amb dedicació, que la comunitat més dinàmica d'Espanya sigui la més endarrerida en infraestructures...
Segurament prometrà moltes coses, entre les quals la millora dels ferrocarrils regionals, que a Catalunya, a cop de no invertir, tenen una mitjana de 500 avaries anuals... Però sobretot supòs que rallarà del corredor ferroviari del Mediterrani, que és una clam de l'economia murciana, valenciana i catalana. I balear, per les connexions que guanyaria. L'àrea que acumula més del 50 per cent de l'economia espanyola continua mal connectada amb Europa i els ports exportadors! A la Unió Europea, que van afluixant doblers perquè es faci, no entenen res. Però aquí el que importa és que es pugui anar amb AVE a Madrid, a deveres i amb aire condicionat.
Segurament aquests menorquins que es pensen que a Menorca fa falta una autopista no ho entendran. Però a dia d'avui, la línia fèrria que uneix les dues ciutats més importants del Mediterrani peninsular, València i Barcelona, encara és d'ample no europeu i en alguns trams de via única... El progreso español i la Yenca.
El ministre de Foment, que no deu saber que sa llengo està bé dins sa boca, diumenge ja va començar a anunciar a Castelló que el Corredor Mediterrani seria l'estrella dels regals de la llàntia meravellosa del senyor Rajoy. Però sense perdre el nord, perquè segons ell, la cosa més interessant de l'obra serà que... es podrà anar de Castelló a Madrid en dues hores i vint-i-cinc minuts! Què trobau! Ara sí que no s'entén perquè encara no està feta.
Clar que les promeses que haurà fet el senyor Rajoy quan es publiqui aquest article, no crec que servesquin per canviar la voluntat política de Catalunya, per més que ell s'ho pensi. Arriben amb sis anys de retard i quan ja és una tradició constitucional que les promeses de Madrid no s'acompleixen mai. I amb massa judicis polítics per enmig.
Ha triat precipitadament, i amb poca educació, un dia en què ja sabia que el president Puigdemont no li podia fer la competència, perquè és als Estats Units explicant el referèndum català, a les universitats i als lobbys econòmics americans. Però així i tot em consta que al president espanyol li ha costat déu i ajuda reunir una bona representació de l'empresariat català perquè el vagin a escoltar. Les pressions que alguns empresaris han rebut per obligar-los a assistir-hi, són de domini públic a Barcelona. Per més que era una ocasió magnífica per ballar la Yenka.
