Si el lector o la lectora té una mica de paciència, veurà que el joc que li propòs no es cap disbarat. Llegeixi, per favor, i comprovarà que fins i tot pot ser instructiu.
L'economia menorquina es fonamenta en la indústria, el comerç, el turisme i els serveis financers. A pesar de l'actual conjuntura econòmica europea, Menorca continua enregistrant un creixement del seu producte interior brut superior a la mitjana europea, gràcies sobretot a la aposta del Govern per desenvolupar els sectors industrials i de serveis, i per la captació d'inversió directa estrangera. Hi ha poc atur i el dèficit públic està controlat.
En el sector industrial, l'estratègia del Govern és la internacionalització, a la vegada que intenta atreure inversors estrangers per activitats exportadores amb un alt valor afegit. Els sectors preferents són les indústries electrònica, farmacèutica, sanitària i dels plàstics. I el manteniment d'avions.
Els serveis financers han enregistrat un creixement sense precedents. El Govern vol millorar el marc competitiu del sector i reforçar la posició de Menorca com a centre financer de referència. Sobretot en les àrees d'assegurances, administració d'inversions, software, comerç electrònic, call centers, ensenyament a distància, sistemes de reserva internacional i electronic exchange.
El turisme és un altre dels pilars de l'economia menorquina. L'estratègia ha estat promoure Menorca com a destí de vacances per tot l'any, intentant atreure turistes que valoren la cultura i la història de l'Illa. També s'han estimulat el turisme de creuers i el de congressos, a part de penetrar en altres nínxols de mercat com el turisme religiós, esportiu i sanitari.
També és important el creixement en l'àrea de tecnologies de la informació i la comunicació. Està previst que el projecte Smart City, que implica la creació d'una ciutat tecnològica, amb una inversió superior a 300 milions de dòlars, transformi Menorca en un centre d'excel·lència al Mediterrani i aporti més de 5.000 nous llocs de treball.
En termes estratègics, el govern menorquí ja fa temps que va definir 7 sectors estratègics per al seu creixement econòmic futur: indústria avançada, indústries creatives, serveis financers, serveis educatius internacionals, ciències de la vida, turisme, transport i logística avançada.
Tot açò que ha llegit, no m'ho he inventat. És l'adaptació d'un informe econòmic real, però no de Menorca sinó d'una altra illa, també del Mediterrani. És una illa que té una superfície tan petita que no arriba a la dels termes de Ciutadella i es Mercadal junts. On plou més poc que aquí i que queda enfora de les grans ciutats europees. I encara que en el text no se'n ralli, que també defensa els seus sectors agrícola i ramader. És l'illa de Malta, que no per casualitat va compartir una part de la seva història amb la dels menorquins.
Com Menorca, Malta forma part de la Unió Europea, encara que amb el detall que és un estat independent. Però que allà les coses vagin de manera tan diferent que a Menorca, fins al punt que potser us pensàveu que estava rallant d'una potència mundial, no és perquè sigui independent. Tanmateix la independència, a Europa, avui és sempre relativa.
El motiu és un altre i té molta més profunditat. Malta gaudeix de tots els recursos d'un Estat que coneix les seves necessitats i cerca solucions per a la seva economia. Menorca, també en té d'Estat, l'espanyol, però que no sembla que tengui entre els seus objectius dedicar ni un minut als interessos ni a l'economia d'un territori insular. Si mos comparam amb Malta, n'hi ha per plorar o potser per rebel·lar-se.
Són tantes les mostres de desamor, de menyspreu per la diferència, que s'han acumulat amb els anys. Des del finançament fins al transport passant pels serveis i les infraestructures. O en general per la falta de lleis i estratègies pensades per a una illa i no per a la Meseta. El dubte podria ser, més tost, si l'Estat espanyol sap on és Menorca.
Ara que ben mirat, si que ho deu saber, perquè a l'hora de plantar la seva bandera i cobrar impostos, sempre la troba.
