Hi ha pares que volen i fomenten que als seus fillets els agradin coses que en realitat els agraden només a ells. Amb les consultes populars i els pressupostos participatius que últimament organitzen els ajuntaments de l'Illa passa el mateix. Els dirigents municipals volen i fomenten que agradin al poble quan realment, de moment, només els agraden a ells.
La baixa participació en les consultes demostra que la seva convocatòria no respon a una necessitat real manifestada pel poble, sinó que es fa el camí invers: són els ajuntaments els que intenten crear aquesta necessitat. Volen fomentar el desig de participar, per convenciment o per màrqueting polític.
Una de les raons de la poca passió per les consultes és que no es refereixen a qüestions realment importants o controvertides, adjectius que en moltes ocasions no coincideixen. No es consulta a Maó sobre el topònim o l'ascensor, no es consulta a Ciutadella sobre els patis interiors, ni es demana sobre la carretera general. Això és així perquè en realitat els convocants de les consultes no es fien del tot de la gent. Tenen por del que pot acabar sortint, com quan s'ha deixat escollir un representant del país, s'ha presentat un friqui i ha acabat sortint el Chikiliquatre... O Trump. L'extravagància sempre atreu i les ganes de conya són infinites.
Aquesta desconfiança dissimulada en els potencials votants provoca, a més, que es realitzin consultes amb opcions tancades, pautades, predeterminades, i això desmotiva. Es Castell, per exemple, consulta sobre el nom d'uns carrers, però fixa tres opcions prèvies. No és oberta. Clar, qualsevol s'arrisca! Si la votació es fes oberta i aquesta setmana, podem estar segurs que aviat tindríem el Carrer Sergi Roberto o la Plaça Remuntada. Som així de salats. En realitat, perquè no deixam mai de ser uns fillets.
