Aquests darrers dies, aprofitant l'aqüeducte que la concatenació de festes locals, escolars i autonòmiques han propiciat, moltes famílies han decidit agafar una maleta i canviar d'aires per uns dies, ja sigui cap a paratges poc habituals per noltros, o cercant la descoberta de nous indrets, o optant per la desconnexió que et brinda un lloc tranquil i silent, o ves a saber quantes més motivacions.
Tots necessitem posar distància vers la nostra pròpia activitat quotidiana, més o menys frenètica (una percepció que depèn més de cadascú que d'objectivitats provades) i, en el nostre cas, la condició illenca potser ve a intensificar aquesta necessitat d'obertura periòdica al món que ens envolta, mar enllà. Sigui com sigui, aquests dies de festa que trenquen la quotidianitat no són només desitjats sinó també necessaris per continuar endavant. Un kit-kat ineludible per agafar alè i tornar-nos a capbussar en les responsabilitats laborals, familiars, ciutadanes, etc., que ens sobrevenen.
Perquè som pocs, però sovint em meravella el que som capaços de fer plegats. Cert que moltes cares es repeteixen als llocs de responsabilitat i compromís ciutadà pèro, així i tot, quanta gent implicada en mil afers que ens beneficien com a comunitat!
No voldria que això sonés a autocomplaença; hi ha molts àmbits a millorar i la renovació de persones que vulguin assumir compromisos és feixuga i a voltes impos sible. Però potser, aprofitant les necessàries aturades que ens renoven, siguem capaços de trobar la força de créixer plegats. Perquè el que és indubtable és que rebem en funció del que esteim disposats a aportar. Pensem-hi.
