L'exclusivitat per als veïns és la part més anecdòtica de la nova zona verda d'aparcaments que vol crear l'Ajuntament de Maó. El gran impacte d'aquesta mesura és eliminar tot l'exèrcit de cotxes que donen voltes pel centre de la ciutat a la recerca d'aparcaments lliures que en moltes ocasions ni tan sols existeixen en aquell moment.
Una mescla de peresa, optimisme extrem i falta de sentit comú provoca que molts conductors prefereixin donar voltes escoltant la ràdio amb les mans al volant una llarga estona, cremant benzina, buscant una cosa que ningú els assegura trobar, abans que aparcar una mica més lluny i caminar cinc minuts, fent salut. Això s'haurà acabat.
La zona verda ha de ser una primera passa cap a la necessària pacificació definitiva del centre de Maó. No obstant això, el canvi ha de venir acompanyat de mesures complementàries que facin raonablement còmode l'accés al centre. Una, habilitar nous aparcaments als voltants del centre, amb fórmules que afavoreixin la rotació. Els estacionaments econòmics, color taronja, que va implantar el PP van ser una magnífica idea per incentivar moviment sense escurar les butxaques dels conductors. Tal vegada es podrien pintar de taronja algunes places de l'hospital Mateu Orfila, no?
No estaria malament tampoc incidir en una millora del transport públic, perquè sigui i es percebi pels potencials usuaris com eficient, suficient i fiable a l'hora de poder ser puntual a les cites sense perdre massa temps.
Altres mesures serien més atrevides. Com augmentar l'impost de circulació als vehicles que no acreditin tenir un aparcament en propietat o lloguer, és a dir, penalitzar a qui empri el carrer com a garatge privat, quan, no ho oblidem, l'asfalt és un espai públic, de tots, estigui pintat de color verd, blau, taronja o gris cendra.
