Sense sortida

Quan l'electricitat es gestionava des d'una empresa pública l'argument era que no es feia eficientment perquè no s'invertia el que calia en infraestructures i perquè aquesta manca de competitivitat, generava una pujada de preus inevitables a més de talls de llum freqüents a la zona on vivia. Es va anunciar la privatització com la solució més adient per tal de poder rebre millor servei i fer que diversos operadors independents poguessin competir per provocar un preu més baix. Ara la resposta del Ministre competent és que ens hem d'acostumar a preus alts i la del President del país, que ens mirem la previsió del temps, tot desitjant que plogui. Surrealista és poc.

Noticias relacionadas

Formatge i càries

Más noticias relacionadas

La tarifa elèctrica com la tarifa dels bitllets d'avió, la dels telèfons mòbils, la dels cotxes de lloguer o fins i tot les assegurances semblen dissenyades per la mateixa ment insensible que convida a endinsar-se en una mena de boira que no permet entendre el que s'ha de considerar just pagar per un servei o per un producte, dins d'un model on els rebuts domiciliats passen a convertir-se en impostos revolucionaris.

Per cert, a casa ens cridaven l'atenció quan ens deixàvem els llums encesos del passadís, cosa que anys més tard entenc perfectament i encara trobo que ho van dir poques vegades. Per cert, anuncien pluja per aquesta setmana?