Elena Mizulina. Aquest és el nom de la diputada russa que ha promogut (i de fet la llei ha comptat amb el vist i plau del president i del parlament) que la violència de gènere es deixi de jutjar pel codi penal i es consideri un delicte civil. En un país on la violència de gènere és altíssima (el 40% dels crims violents succeeixen en el si de la família), a partir de l'aprovació de la llei els agressors només aniran a presó si peguen la seva dona més d'una vegada a l'any. L'església ortodoxa russa també disculpa el «càstig corporal» si és «raonable i es fa amb amor»».
Des que vaig sentir per primer cop aquesta barbaritat, la notícia em revé de tant en tant i no me'n sé avenir! I encara m'indigna i em remou més que la iniciativa hagi partit d'una dona!
Paral.lelament, escoltes opinions a casa nostra que sostenen que el feminisme hauria de passar a millor vida perquè el que perseguia «ja està assolit»; ara el que cal és «treballar per la igualtat real entre homes i dones». De veritat algú pensa que es pot baixar la guardia quan al nostre entorn proper hi ha països que promulguen lleis contra la integritat físca i psicològica de les dones? D'això en diem «món civilitza»? O és que perquè es tracta d'un país ric ja podem fer els ulls grossos amb la barbàrie i la vulneració dels drets humans?
En el món global que habitem, legislacions com la que ha empès Rússia no fan més que donar arguments i justificacions a aquells que necessiten trobar-les. Inadmissible! Lluny d'haver-se assolit, el camí de la igualtat tot just ha començat (i en molts casos ni això!).
