Als primers anys de vida ens fan creure que som la cosa més bonica del món i que dia 5 de gener vindran a casa uns senyors barbuts que ens faran regals proporcionals a la nostra bondat. Estudiar, diuen, ens suposarà una bona feina. Ens asseguren que si nedam després de dinar, se'ns tallarà la digestió.
Hamburgueses en cadena que estan fetes amb carn d'animals aliens a la granja. Ens casam fins que la mort ens separi. Tot va a pitjor. Abans hi havia més respecte i valors. Els d'esquerres diuen 'no' a tot i reparteixen subvencions com un aspersor. Els de dretes no volen deixar un arbre dret i demà passat ho privatitzaran tot. El castellà està perseguit a les Illes. A les aules es fa política radical.
Eren filets de plastilina. No era una crisi, era un refredat econòmic. Invertir en totxo és el més segur. ¿Recorden l'anunciat terratrèmol per l'efecte 2000? Les religions. Les agències de qualificació de solvència. Va ser ETA. Els turistes britànics són uns incultes mil-lliuristes que no deixen ni un cèntim aquí. Les rotondes a doble nivell no tenen alternativa possible. Les rotondes a doble nivell són el principi d'un holocaust ambiental. El PTI és a l'Illa l'origen de mals que afecten a tot el món. Els productes d'aquí són els millors. Madrid ens mata. Mallorca també. Des d'aquí, Eivissa rep millor tracte. Des d'allà, Menorca rep millor tracte. Els immigrants tal i qual. Qualsevol event cutre local contribueix a desestacionalitzar.
La postveritat, dibuixar una realitat a la carta més basada en sentiments compartits que en dades objectives, no l'ha creada Trump ni els del Brèxit. Hi ha estat sempre. És un recurs universal, omnipresent. L'únic que passa ara és que ha donat uns resultats que no ens agraden gens i que a més ens fan por. Assegurar que és una pràctica nova i aliena a nosaltres no és més que un altre exemple de postveritat.
