Les coses demostren el valor que tenen per a nosaltres quan les enyoram en la seva absència. Passa amb un company de feina, un paraigua quan plou, un familiar, l'estrella de l'equip, el mòbil, el cotxe en condicions, la rentadora, la sal al plat, el paper higiènic, els diaris del diumenge, la decència...
El Parlament balear interromp el seu període de sessions durant unes setmanes amb el canvi d'any i ningú es manifesta a les seves portes. El Consell i els ajuntaments de l'Illa podrien passar-se un any sense celebrar cap ple i els ciutadans estarien molt més preocupats per altres coses com l'actualització del WhatsApp que no troba prou espai a la memòria, el rebut de l'estafa elèctrica, el preu dels carabassons, la piscina tancada o les estrenes del cinema. Molta gent ni se n'adonaria.
Les administracions públiques tenen dues dimensions: la cuina i la façana. La cuina és on passen les coses que importen, els diputats de l'Illa que telefonen per pressionar pels funerals, els compromisos de passadissos, les lentes gestions, el repartiment de l'ecotaxa, reunions alienes a l'avariada transparència, la feina (sí, sí que n'hi ha que en fan, i bona, que sí), les llicències accelerades... La façana són els debats d'aquests plens, amb intervencions dramatitzades que busquen titulars, on es reivindica des de l'oposició el que s'oblida quan es governa, on es pretén posar en un compromís al contrari, on s'insta alguna cosa a algú que no en farà ni cas.
L'espectacle habitual al Parlament sol ser poc gratificant, prescindible. Però si a sobre li afegim rabietes, Huertas-Seijas i llargues batalles acarnissades per la cadira de la presidència (que ja té nassos la cosa) el tema passa de ser greu a entrar a l'UCI. Només es podrà arribar a enyorar aquest esperpent pel que té de comèdia. I no massa, perquè a més és bastant cutre.
