En mans de la fauna veïnal

Deixar el lloguer turístic d'habitatges en mans de les possibles i canviants combinacions d'aquestes subespècies humanes veïnals a un mateix edifici és una frivolitat d'un Govern que no sap com afrontar un tema d'enorme calat. La solució, s'ha de reconèixer, és molt complicada, ja que enfronta els drets a guanyar-se la vida i a descansar. A més, les equacions democràtiques simples no valen per a tot. Si la majoria dels pisos d'un bloc són, per exemple, d'una empresa turística, la minoria no té res a fer. Queda desprotegida.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

La prohibició total és impossible per l'embranzida que ja té l'activitat i la llibertat total és una irresponsabilitat perquè el seu potencial quantitatiu és infinit, amb el risc latent de convertir-nos en un parc temàtic turístic on no es pugui viure (de lloguer). Per això sembla que el més adient seria establir criteris objectius, uns requisits mínims per a qui vol dedicar a guanyar diners pisos que generalment han estat concebuts per viure-hi. D'aquesta manera no es coartaria cap llibertat, perquè tot ciutadà és lliure d'obrir un restaurant, però s'accepta que no és lliure d'obrir el restaurant a un pis de 80 metres quadrats. Com no és raonable instal·lar, per exemple, un taller de motos a un àtic. Tota activitat econòmica ha de requerir unes condicions objectives (superfície, lloc, accessos, serveis, taxes...), que en aquest cas haurien de suposar un limitador implícit.

Després, si els turistes i l'activitat molesten, que s'actuï com quan hi ha veïns que molesten, fet que ha passat alguna vegada. Crec.