Sovint es fa debat si volem o no turisme de luxe. Jo em pregunto què vol dir turisme de luxe. De persones amb alt poder adquisitiu? De poques persones? De persones selectes? Avui dia, el concepte d'allò que es considera luxe es prou ampli i al mateix temps ambigu com per limitar-se a pensar que només té a veure amb la butxaca.
El passat cap setmana entrevistaven al president executiu de la casa Dior, Sidney Toledano (per cert, un marroquí d'origen espanyol i criat a França) on parlava d'aquests temes fent referència al binomi luxe entès com a qualitat. «El concepte del luxe sempre ha existit i sempre existirà.....Voler gaudir d'un producte de bona qualitat no significa que hagin de ser objectes cars sinó de qualitat. Hi ha gent que considera que et donen estatus. Per mi el luxe es sempre una cosa vinculada a la qualitat i la innovació» sentenciava per deixar-ho clar. I més endavant feia referència a quins eren els valors de la companyia que presideix. «La bellesa i l'elegància formen part dels nostres valors. L'elegància es una qüestió d'actitud, de generositat. Es veu com presentem els productes, com il·luminem la botiga. I m'agrada comprovar com el nostre personal es dirigeix als clients. No els hi demano que somriguin i que informin degudament del material de la nostra roba. Vull que respectin i sedueixin en un acte de seducció elegant».
En resum, que et tractin be i et facin sentir millor. No podem aspirar a fer les coses molt bé i tractar millor les persones? Poder menjar un oliaigu ben fet amb unes figues al punt és un luxe?
