Allò que no es veu

No només el dolor és invisible. La desconfiança, la inseguretat, la contenció, la falta de sinceritat, sovint tampoc no es veuen. Només s'intueixen en la comunicació no verbal, en els gestos i entonacions que acompanyen les paraules. El recent ús massiu de correus electrònics i missatges de text afavoreix la creixent voluntat d'amagar sentiments.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Funciona perquè s'impedeix una comunicació plena, total. Els matisos es perden a les tecles. Quatre retxes mesurades i repensades no aporten el que una conversa. Cada cop més s'opta per asèptics textos esquifits per abordar temes complexos amb què es troba incòmode qui els escriu. S'esquiven les converses, s'eviten les preguntes incisives i es remet a la lletra impressa. Es fa per amagar el que es calla i el que es podria intuir d'un silenci.

Resulta que en temps de pregonades portes obertes, d'esprémer la paraula transparència, l'esperit d'aquell emblemàtic plasma de Rajoy és més present que mai, fins i tot entre polítics que en el seu dia el van criticar i en van fer befa, ara governants aquí a prop. La diferència entre el plasma i l'ara freqüentíssim ús del comunicat escrit sense opció a interactuar és imperceptible. No existeix. Tots amaguen coses.