L'Ajuntament de Badalona no volia fer festa dia 12, el que ha obert una certa discussió sobre si tothom ha de deixar d'anar a treballar o no amb motiu de determinades qüestions.
Una gran part dels festius ho són per motius religiosos i, també, identitaris, assumptes que generen un exèrcit de dissidents tot i que els casos de funcionaris, per exemple, que han esfondrat portes o han forçat finestres per poder accedir el 25 de desembre al seu despatx són gairebé inexistents. Ni els més alternatius, ateus i autoproclamats ciutadans del món perdonaran, per dir-ne un, l'1 vermell al calendari del pròxim dia Tots Sants. És més, molts són grans enginyers de ponts.
Però no tot ha de romandre intacte per sempre més. Es podria canviar. Clar que sí. Però... Amb quin criteri? Perquè els nous festius s'haurien de decidir per a compliment obligat i universal, és a dir, no poden ser optatius o variables segons ideologia o creença, ja que el calendari de festius té efectes econòmics, turístics i de conciliació familiar, tot i que les escoles sí que en trien de forma independent, per alegria de molts pares.
L'ideal seria escollir els nous festius amb un consens (impossible) i debats serens (inviables). Així les coses, la qüestió acabaria inevitablement provocant canvis de criteri en la confecció del calendari a cada canvi de govern. Ens trobaríem que cada quatre anys dels partidaris dels festius de nova planta passaríem als que prefereixen rehabilitar festius existents, que de la preferència per facilitar ponts passaríem a voler ascensors, que reduiríem els impactes dels períodes vacacionals de dos nivells a més suaus a un sol nivell, que on havia de ser el dia de la justícia altres hi voldrien ubicar el dia de la cultura, que uns preferirien no celebrar tant el dia del gas natural... I ja sabem que tot això suposa perdre molt de temps. Massa.
