Menorca afegirà un nou hotel de sol i platja, a Sant Tomàs. L'Ajuntament des Migjorn Gran li ha concedit la llicència perquè compleix tots els requisits legals. O sigui, que incrementam capacitat d'allotjament per a la temporada d'estiu, just el contrari del que necessitem. És la conseqüència de l'ordenació territorial que el PTI no va poder corregir sense entrar en indemnitzacions importants.
La nostra illa conserva devers 6.000 parcel·les destinades a ser urbanitzades. En termes urbanístics, vol dir que Menorca pot créixer un 35 per cent més del que ara té. Són dades del Ministeri d'Hisenda, que coincideixen amb estudis locals. El PTI de 2003 va poder eliminar unes 50.000 places turístiques previstes, que no tenien encara drets consolidats. Però n'hi van quedar moltes que no es podien desclassificar sense entrar en indemnitzacions.
2 Compareu aquestes dades amb el discurs que es sol repetir des d'àmbits molt concrets, que diu que el Pla Territorial Insular, la Reserva de Biosfera, o qualsevol altre intent que s'hagi fet de racionalitzar aquest disbarat programat en els anys vuitanta, representa la paràlisi econòmica, la inseguretat jurídica o la interferència intolerable de l'estament públic dins la llibertat dels mercats.
I és que, entre els discursos i les dades, de vegades hi ha distància. Especialment quan els discursos són repeticions que obeeixen a finalitats partidistes que no es volen explicitar. Llavors les dades ofereixen conclusions clamoroses, que desmunten la credibilitat dels portaveus i, molt sovint, d'allò que representen.
Ho hem vist també amb el ja llustrós -de tan palpat- tema de la carretera. Cada vegada que hi ha un accident a la carretera general surten els comentaristes que reclamen el desdoblament. Apel·lant, clar està, a la seguretat. Perquè saben que si apel·len a altres coses més sinceres, no trobaran tan de predicament.
Com que de cada accident se'n fa una notícia amb els seus titulars, pot semblar que hi ha molts accidents i que la carretera és insegura. Però vet aquí que més tard surten les dades i resulta que aquest estiu, amb les obres a mig fer, s'han comptabilitzat 16 accidents manco que l'any passat.
Malgrat ser evident que qualsevol accident hi és de més i que a qui el pateix el consolen poc les estadístiques, és incontestable que Menorca té unes carreteres més segures que Mallorca i que Eivissa, el model que els comentaristes sempre posen com exemple. Els anuaris de sinistralitat de la Direcció General de Tràfic no deixen lloc a dubtes.
Allò que passa a les illes veïnes fa molts anys que serveix per endevinar què li pot passar a Menorca si segueix segons quins camins. És prou interessant seguir el debat d'anàlisi d'alguns paràmetres eivissencs i menorquins, per intentar esbrinar altra vegada que hi ha de cert rere els titulars i els comentaris.
El suposat major dinamisme d'una illa com Eivissa, de dimensions territorials similars, és una porta oberta a determinades opcions que voldrien apostar per recuperar la Menorca prevista en els anys vuitanta (abans de la Reserva de Biosfera i del PTI), on l'expectativa de 300.000 habitants es quedava curta.
Però si s'aprofundeix en els indicadors, comença a quedar clar que fixar-se només en el PIB és un error similar a aquells que valoren l'èxit de la temporada turística fixant-se només en el nombre de turistes i no en el resultat econòmic que han deixat. Resultat vol dir ingressos manco despeses.
Sembla clar que Menorca no es veu afavorida si s'incrementa la pressió de turistes el juliol i l'agost. Però això és el que tindrem si feim més allotjament de sol i platja i feim propaganda turística destinada a l'època de bany. És qüestió de ser conseqüents.
Quan es van analitzar les expectatives de creixement que encara quedaven després del Pla Territorial Insular, molta gent opinava que, atès que descatalogar altres creixements implicava haver d'indemnitzar, caldria agafar recursos de l'ecotaxa -aquell primer intent que el cèlebre Jaume Matas va aniquilar-.
Potser haurem de tornar a parlar si ens sembla bé que Menorca vagi augmentant la seva oferta hotelera de sol i platja i que es vagin construint més i més parcel·les a les urbanitzacions de costa. Perquè si no ho trobem un futur interessant, haurem de sumar una nova possible destinació al fons provinents de l'impost de les estades turístiques, per a rescatar territoris ara condemnats.
Per suposat que cadascú podrà fer la seva valoració, que potser donarà titulars. Però després hauríem de tenir dades fiables per a intentar prendre decisions el més raonades millor.
