El tema de l'estiu. Està ple. Molt ple. S'ha obert un debat sobre si limitar o no el nombre de turistes. Com que de debats teòrics sobre el nostre futur, el nou model i tot això en tenim pocs, ara n'hi afegim un altre. Hala, idò.
Sobre limitar turistes: què és un turista? O és la meva cunyada, maonesa resident a Barcelona, que ve cada estiu tres setmanes a casa de la meva sogra? O és qui ve a estiuejar des de fa trenta anys? Els limitam a ells? Vostè no és un turista alguna vegada? L'agradaria ser limitat?
Sobre limitar places. Primer s'haurien de controlar amb rigor les existents. Ara les incontrolades són un poble sencer. Limitar els cotxes? En podem xerrar si tenim un transport públic impecable. És a dir, no el que hi ha ara.
Sobre la necessitat d'establir un model turístic sostenible i de qualitat, una cosa que diu tothom per sortir del pas. Això què vol dir? Més car? Segur que han vist alguna pel·lícula en què un jove vol entrar a una discoteca de glamur i un segurata musculat no el deixa. Ho podem fer? Som una disco xic? Ho serem algun dia? Podem viure només de bermudes amb camisa màniga llarga? Volem ser tan guais i exclusius? Val la pena concretar una mica la idea.
Sobre desestacionalitzar. Els turistes no són una bolla de plastilina que si la pitges s'escampa cap als costats. Qui ve aquí a l'agost, ho fa perquè pot o vol venir a l'agost. Amb caloret. Si fins i tot els budistes vénen a l'agost!
Sobre el col·lapse. Cal acotar. Col·lapse no és que molestin la cua del súper. El col·lapse vindrà si la quantitat de turistes converteix en insuficients els recursos. De nou, s'ha de concretar: en quin punt s'està i quin és el sostre tolerable. A partir d'aquí s'ha de posar ordre, decretar el nivell d'alarma i decidir. De debats teòrics abstractes, en sobren. De turistes, d'entrada no. Per dir que algú sobra, no són suficients les proclames ideològiques. S'han de tenir les dades ben clares i ser molt rigorós.
