Vivim en una terra petita on, sovint, hi passen coses grans. Un indret per on, sovint, hi passa gent que deixa la seva petjada. I és aquesta una circumstància tan valuosa!
Tot just llegia una entrevista a Mayte Martín, publicada al diari «Ara», el propassat 31 de juliol. De les seves paraules i de les de la periodista se'n desprèn la intensitat de la seva personalitat, tret que traspua a la seva manera de cantar i de mostrar-se com a artista. Mayte Martín cerca la veritat, fins el punt d'haver-se plantejat en alguna ocasió abandonar el circuit musical professional pel «postureig» i «parafernalia» (en paraules seves) que l'envolta. Però, sentint-la cantar, flamenc, bolero o el que sigui, aquests mots queden desterrats i el que desprèn és autenticitat. Mayte Martín és una d'aquelles cantants referència, gent a qui cal escoltar perquè et mostren camins i et fan replantejar enfocaments. Una cantant que et deixa l'emoció a flor de pell… I tindrem la sort de veure-la i escoltar-la, avui fosquet, a Líthica, dins la programació del festival Pedra Viva, amb un projecte personalíssim i llargament madurat, «Tempo rubato», que veurà la llum a casa nostra. Feliç circumstància que ens brinda l'atzar!
Avui, Mayte Martín passarà per Líthica però, n'estic segura, la seva veu i el seu art ens impregnarà la pell i deixarà emprempta a la pedra de marès, porosa i permeable, que l'acollirà. I de nou em sentiré afortunada de viure en un lloc on l'art veritable s'esdevé.
