Sants i santes

No sé si vivim immersos a la setmana de l'any amb més sants i santes per metre quadrat però entre Santa Cristina, Sant Jaume, Sant Joaquim i Santa Anna, el telèfon treu fum i el whatsup, agonitza. No dono a l'abast. Sort que la tradició de festejar els sants va per barris i hi ha qui prefereix que li recordis pel seu aniversari, per allò de que «a casa, els sants no els celebrem». Ves per on. Aquí sembla que els celebrem gairebé més que enlloc perquè de fet, cada gloriós jaleo respon a una onomàstica diferent. És bo conèixer i entendre aquestes coses per no perdre els orígens malgrat que les esglésies estiguin cada vegada més buides i la majoria només se'n recordin de Santa Bàrbara quan trona. Què passaria a Ciutadella si no existís Sant Joan? No m'ho puc, no m'ho vull imaginar.

Noticias relacionadas

Formatge i càries

Más noticias relacionadas

Parlant d'orígens, la periodista i escriptora Llucia Ramis publicava diumenge passat a «La Vanguardia», una columna memorable, on es referia a les normes d'ús pels catalans quan vinguin aquest any de vacances a Menorca. Jo us recomano que la recupereu i la llegiu perquè us ho passareu bé i us sentireu identificats. Crec que també és extensible a tota la resta de turistes i visitants de qualsevol racó de món que van i venen aquests dies, siguin damnificats de Vueling de touroperadors o d'Airbnb. És per sucar-hi pa, la veritat. Entenc que nosaltres també hauríem tenir unes normes de tracte i cortesia per no donar gat per llebre i fer que l'estada també sigui agradable. Ells tampoc son ximples.