Ja vam comentar un dia que açò de la llengua no deu ser un tema tan trivial com mos volen fer creure («la llengua només serveix per entendre's, hi hi, ha ha»). Perquè mira que se n'arriba a rallar al cap de l'any. I les passions que encén. Total, per a res, perquè com en el dia de la marmota, tot continua igual mentre la situació lingüística del menorquí es va degradant a marxes forçades.
I per paga, com si visquéssim en aquell temps que s'enganava els analfabets, encara s'han d'escoltar disbarats d'aquells que fan empegueir. És el cas del discurs manipulador que mos vol fer creure que és per culpa de l'escola en català que cada vegada rallam pitjor el menorquí. N'hi ha prou amb tenir orelles –i fer-les servir– per comprovar que l'empobriment de la nostra manera de parlar i la seva pèrdua accelerada de presència pública té una raó absolutament diferent.
O quan has de sentir que és de mala educació ajudar a la gent vinguda de fora a aprendre el menorquí rallant-lo amb ells. Ep, que no són turistes passavolants, sinó persones que volen que aquesta Illa sigui ca seva! Les famílies espanyoles gasten milions d'euros per enviar els seus fills a la Gran Bretanya a aprendre anglès per «immersió», perquè saben que és com de ver s'aprenen els idiomes. En què quedam?
El govern balear té ara mateix un projecte per refer l'idioma de les mossegades que li va clavar el puticari Bauzá (don José Ramón), que és de tota evidència que vivia obsessionat per separar-lo del continent i esmicolar-lo per illes. Era com si el primer ministre de la Gran Bretanya hagués decidit separar i fer escriure de manera diferent cada un dels dialectes de l'anglès que es rallen en aquell país...
Tornant al projecte lingüístic de l'actual govern balear, encara és un paper en què s'han de fer moltes anotacions per adaptar-lo a la realitat. Però al manco manifesta la voluntat de recuperar el respecte per la llengua que empram en aquestes illes ja fa cosa més d'uns de set-cents anys. I que ha estat prou forta per ser encara la qui fa set més parlada a Europa i mantenir un nivell cultural de primer ordre, tot i les lleis per fer-la desaparèixer i el poder immens del seus contraris.
Per açò és una sorpresa que el primer que ha saltat en contra d'aquest projecte, per la part que li toca, hagi estat precisament una entitat patronal que agrupa els comerços de Menorca. Les seves raons deu tenir i no seré jo qui les discuteixi. Però sembla estrany que sigui precisament el comerç qui es manifesta en contra de defensar el patrimoni de la societat a la qual pretén servir, i fa pensar que no tots els comerciants hi estaran d'acord.
Ningú discutirà que el comerç ha d'estar obert a tots els clients i adaptar-se a les seves necessitats. I oferir el millor servei. Els esforços que ha fet a Menorca per posar-se al dia són evidents, per més que tantes vegades hagi estat poc respectuós amb la personalitat dels antics carrers dels nostros pobles.
Però semblaria normal que aquest mateix esforç que ha servit per renovar els establiments es manifestàs també en l'àmbit lingüístic. Menorca no és solament platges i talaiots, calderetes i sobrassades, cavalls i gin, avarques i formatges. També és persones amb llengua, la llengua que de forma transversal ha incidit en cada una d'aquestes coses. I sembla que el comerç, si és ver que s'identifica amb la societat que representa, també l'hauria d'exhibir com a valor propi.
És molt important que pugui atendre cada client de la millor manera, perquè a tothom li agrada que li rallin el seu idioma. Prou bé que ho saben els dependents menorquins, que per anar bé han de poder rallar o al manco xampurrar com més idiomes millor. Però, i els de fora? No és important el menorquí? No tenim el mateix dret que els altres, els habitants de l'Illa, a llegir els rètols, les cartes dels restaurants o els anuncis en la nostra llengua? Què falla aquí? És que noltros no som importants per al nostre comerç? O és que la nostra llengua és tan poca cosa que més val amagar-la?
Per paga no esteim tot sols en aquesta marginació. La viuen també aquest 25 per cent dels turistes de Menorca que arriben de Catalunya i molts que vénen de València i de Mallorca. I arribats a aquest punt, a la vista del tractament lingüístic que reben en molts de comerços, no tens més remei que pensar: «de ver que volen vendre?»
I és que, quan es ralla de doblers, el tema lingüístic no cal veure'l dels del punt de vista sentimental, ni patrimonial, ni polític. N'hi ha prou amb mirar-se'l amb visió comercial per entendre que és important. Per començar, si s'ho proposàs, la patronal del comerç de Menorca, fins i tot trobaria qualcú que li traduís el seu web d'internet al menorquí, de franc. Seria un puntàs.
