Solia dir en Bosco Marquès que ja no hi ha res nou per explicar. L'inici d'estiu ho confirma, amb noves queixes dels docents (no estaven tan polititzats?), més accidents a la Me-1 per l'augment estival de cotxes (n'hi hauria també amb 32 carrils per banda), aerolínies irritants (la meva recent experiència Vueling ha estat excel·lent, poden peregrinar a ca meva en hores convingudes), les habituals tensions entre el medi ambient i l'activitat al litoral (seria molt millor controlar els tòxics iots que els banyistes des Grau), i una actuació pendent al port de Fornells d'origen gairebé talaiòtic.
Altres clàssics són que l'economia de Menorca creix per sota de la resta d'Illes i que alguns sectors productius no remunten ni ho esperen. Les raons queden per als experts, però tenen a veure amb dependre d'un turisme limitat en espai, temps i cash. Davant això, els empresaris reclamen sempre reformes i ajudes a l'administració. Curiosa la dualitat de les patronals: demanen manco impostos i regulacions a la seva tasca, i al mateix temps atribueixen les culpes i potencials solucions a aquest aparell públic que tanta nosa els fa. No fan cas als xerraires que prediquen que cadascú es posa els seus límits. Liberals peculiars.
Situar l'administració insular, autonòmica o estatal en el nucli de l'economia d'un territori és un error, i ho demostra que la crisi ha ignorat conjunturals cromatismes polítics. Els dirigents públics hi tenen un paper clau, clar que sí, però també els mateixos empresaris amb la seva capacitat d'innovació i adaptació. I els treballadors (els paràsits vessuts són un llast). Tirar pilotes fora és fàcil i ineficaç. Criticar, queixar-se del context, ser pessimistes i victimistes per sistema, també. S'ha de ser exigent, però amb els altres tant com amb noltros mateixos.
