Quan llegeixes algunes opinions i escoltes segons quins comentaris, sembla que l'únic futur a què podem aspirar els menorquins ha de ser rebre com més turistes millor -i ensarronar-los perquè gastin molt-, i permetre edificar allà on es vulgui encara que no hi hagi ni clavegueram per evacuar la merda, com es reclama ara.
D'aquesta manera els doblers plouran i arribarà molta gent d'arreu a invertir, crear comerços de tota casta i proveir de mà d'obra barata. Moltes empreses d'inversors externs fins i tot es duran el seu propi personal. I amb tanta gent, s'haurà de menester la construcció de més cases i la creació d'escoles i serveis públics per atendre les seves necessitats. I autopistes, de tanta circulació com hi haurà.
Per altra banda, el camp és una magnífica reserva per anar creant hotels «amb encant» -com diven ara- envoltats de jardins i magnífiques piscines que, amb els filtres corresponents, no s'hauran d'omplir amb l'aigua contaminada pels nitrats que han de consumir per força tantes cases de l'Illa. I si queden pagesos, faran a la vegada de jardiners i de personal d'hotel. Vaques, com més poques millor, perquè crien mosques.
D'aquesta manera el benestar de la població insular quedarà assegurat per molts anys. Tothom que estigui disposat a dedicar-se a la restauració, la jardineria o la vida discotequera, tindrà la feina assegurada. I les grans empreses de fora que controlaran encara més la cosa –incloses unes quantes multinacionals-, segur que tindran la bona voluntat de col·locar tots els menorquins, si és que estan disposats a competir pel salari més baix i la jornada més llarga.
Com que hi haurà tanta riquesa, segur que també n'hi haurà uns quants que faran fortuna. I moltes famílies que ara no podrien, també enviaran els seus fills i filles a estudiar a fora, i com que la majoria seguiran triant carreres que no tenen res a veure amb el negoci turístic o de la construcció, ja no tornaran mai més a l'Illa, tret dels dies de la festa major del poble.
Açò sí, seran necessaris molts més funcionaris per atendre tanta riquesa i tanta població. Però no és problema, perquè en la majoria de casos les oposicions es fan a fora, on no demanen coneixements de llengua de Menorca, i segur que sempre hi haurà persones disposades a venir a viure a l'Illa per ocupar la plaça que hauran guanyat.
I com que la indústria turística és devoradora per necessitat, el creixement serà constant. Cada dia arribarà més gent disposada a instal·lar-se a l'Illa per viure del turisme -la crida de l'or. I, en conseqüència, cada dia serà necessari que arribin més turistes i s'edifiqui més, per poder mantenir a tanta gent dedicada a la cosa. És ver que mai no serem del tot feliços perquè mai no n'hi haurà prou de turistes, però mira...
Si qualcú es pensa que tot açò que he escrit és una broma de mal gust, pot viatjar a Eivissa i comprovar que és el que ha succeït en aquella illa. I també li aconsellaria que rallàs amb els pocs eivissencs 'antics' que hi queden –només un 30 per cent de la població-, que en general no n'estan gaire satisfets.
El més lamentable és que el punt de partida de totes dues illes no pot ser més diferent. Els eivissencs es van agafar al turisme com a un clau que crema perquè tanmateix no tenien l'opció de triar. L'Eivissa dels anys seixanta era una illa envellida perquè els joves ja havien emigrat, sense futur econòmic, sense indústria ni agricultura i on l'única empresa rendible era la producció de sal. En aquell temps tenia 34.000 habitants. Ara en té 140.000.
Tot al contrari de Menorca que –potser per l'acumulació de capital de l'època britànica- havia construït un teixit industrial prou solvent per poder tenir un nivell de vida bastant superior al de la mitjana espanyola, amb el reforç de l'explotació agrícola i un turisme de dimensions controlades. Fins i tot es va poder permetre el retorn d'un parts dels emigrats de la postguerra.
Clar que el secret de tan bons resultats era també l'escassa població. Als anys seixanta Menorca tenia 42.000 habitants. Ara en té uns 95.000, que vol dir que també ha tingut un creixement important per l'efecte crida del turisme. Encara que s'haurien de descomptar tots els que declaren que hi viven als únics efectes dels descomptes del transport...
La societat desestructurada en què s'ha convertit Eivissa -i el que podria ser Menorca d'aquí a uns anys- és la conseqüència de la falta d'interès de l'Estat. L'equilibri de l'economia i la societat d'una illa petita és inevitablement fràgil. I si no s'estableixen mesures reguladores i incentius per mantenir la diversitat econòmica, tot evoluciona segons les regles de mercat del continent. I en un món globalitzat, d'acord amb el interessos d'un capital sense ànima.
De la mateixa manera que calen lleis per evitar el canvi climàtic, o per protegir el medi ambient o la fauna en perill d'extinció, també són necessàries per defensar la societat de les petites illes. Perquè puguin créixer i crear riquesa sense haver de renunciar a la seva personalitat ni haver de sacrificar el seu escàs territori.
Són temes presents en altres Estats de la Unió Europea, però no en el nostre. Al contrari, aquí molta unitat i molta mandanga, però una incapacitat absoluta per entendre -ja ni dic resoldre- les necessitats diferents dels habitants de les illes.
Clar que els menorquins també som en part culpables d'aquesta inutilitat de l'Estat. Potser perquè mos falta autoestima, convenciment de que som qualcú en el món i que tenim dret a ser considerats d'acord amb la nostra realitat, tan diferent de la de la península. Potser si tinguéssim una mica més d'autoestima, arribaria un dia que no tindrien més remei que tractar-nos com a ciutadans de primera. En campanya electoral i quan governen.
Bones festes de Sant Joan!
