"Haceldama"

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

No de donzell marí, sinó d'aigua salada se li va omplir la boca, i la panxa i els pulmons, a aquell infant negat en somni blau mediterrani i estirat al tall de l'aigua d'una platja grega. Dolor immens sense resurrecció possible. I empatia total per als que arriben xops dins pasteres fugint de la por, de la fam, de la guerra. D'una guerra que és seua només perquè uns altres (nos-altres, ciutadans de la Congregació dels Drets Humans?) els l' hem armat: -Digau-me com prensaren el seu cor / de carn d'ametles agres i olives, / i qui llaurà sa espatla de jardins /que pintaven les fires de la tarda...

Posem-nos, si en sabem, al lloc de l'altre: què faries tu, si fossis ells i a casa teua t'haguessin fet impossible la vida? Com voldries trobar aixopluc i comprensió i mans amigues amb paraula acollidora. I entost d'açò, els fariseus d'aquest cafarnaüm que ara és Europa, pagaran trenta monedes de plata a un Judes o tres mil milions d'euros, tant hi fa, a Turquia, perquè reculli els derelictes -cosa que la mar ha tret i que ha passat fronteres i fa nosa- i els reclogui en campaments inhòspits. Diuen que el traïdor, capint la dimensió del seu pecat, va cercar un garrover per a penjar-s'hi. I que els sacerdots del Temple no van voler recuperar el sac de monedes i decidiren comprar amb aquells euros un tros de terra per enterrar-hi forasters, Haceldama, que és camp de sang dit en vernacle.