18/03/16 0:00
Una de les espurnes més greus que ens deixa la crisi és l'afirmació que els nostres fills, recentment llicenciats o en la pràctica actual d'estudis superiors, viurà pitjor que noltros. L'alt índex d'atur juvenil, que supera el 40 per cent, constata el desànim i la decepció dels més joves. Viuen en un context d'incertesa material, inestabilitat laboral, manca d'oportunitats per emancipar-se, lluny de la seguretat que proporciona el sostre d'una vivenda. Són la primera generació, la immediata a la crisi econòmica, que després de moltes dècades, se'ls diu que tindran més mal viure que els progenitors. Als quotidians progressistes, principalment, ens fa molt de mal aquesta asseveració.
