Prioritats i questions urgents

En dir això al·ludeixen sempre a què hi ha gent que ho passa malament i que cal ajudar-la, objectiu del qual ningú no pot discrepar. L'administració ha d'estar sempre al costat de qui pateix. Del tot. Malgrat això, hi ha dirigents i forces polítiques vigilants que abusen de l'argument de les «altres necessitats més urgents» per refusar projectes i debats, amb un discurs una mica demagògic i curt de mires.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

La lluita contra la pobresa, l'atur, la desigualtat, l'emergència domèstica, no es pot limitar a donar subsidis, a aguantar sis mesos més, a pagar factures. Cal posar al mateix temps les bases d'una societat diferent, més formada, preparada, inquieta, efectiva. Podemos no veu bé la Facultat de Medicina a la UIB, diu que ara hi ha «altres qüestions més urgents». Que val molt. Les prioritats, ja saben. Costa pensar que sigui accessori o capritxós obrir l'oportunitat de tenir més metges locals i més fidels a les seves places, o facilitar més la investigació a casa. No és coherent oposar-se a aquesta oportunitat quan també es demana invertir més en formació i innovació, crear un altre model social.

De despeses sobreres a l'administració, n'hi ha moltes. Moltíssimes, però poques als àmbits de l'educació i la sanitat. Senyors, no només cal curar la societat dels símptomes actuals, posar Betadine i donar ibuprofeno als estralls de la crisi, també cal atacar l'arrel de la malaltia i prevenir-ne l'aparició de noves. Cal curar-se bé i al mateix temps portar una vida sana... i llarga.