El passat diumenge, en Pere Arguimbau i jo mateixa vam presentar una proposta que potser podria qualificar d'atípica. Mentre un reduït nombre de gent gaudia de les càlides aigües d'un spa, nosaltres hi aportàvem el nostre repertori temàtic musical basat explícitament en l'aigua i les seves diferents manifestacions. L'indret, preciós i íntim, l'acústica, brillant i clara, l'atmosfera, càlida i recollida, van esdevenir peces clau per convertir l'esdeveniment en una experiència difícil d'esborrar per a qui escriu.
Però, per damunt de tot, el que ho va fer vertaderament especial va ser l'empatia que les persones presents al concert (autèntica comunitat aqüífera!) ens van dispensar. La seva magnífica recepció i interacció amb la proposta és el que va fer la vetllada tan singular (un luxe!). Fins i tot, algú m'explicava que la seva parella li havia fet aquell regal i que no va saber de què anava la cosa fins que s'hi va trobar. Quina emoció i quina responsabilitat per a nosaltres! Cert que quan puges a l'escenari i l'auditori és nombrós et sorprèn la situació i l'energia t'arriba amb força des de molts cantons. Però el sentiment no és menys intens quan es redueix el nombre de receptors; més encara, l'acte de comunicació (que és sempre la música) esdevé acte de comunió (pel poder de la proximitat).
I penso, un cop més, que és una sort i un privilegi formar part d'una societat oberta i receptiva a propostes poc convencionals. I aquest fet, converteix el nostre petit món en una font inesgotable d'experimentació. Gràcies per ser-hi i per deixar-nos ser-hi!
