Don Draper, el protagonista de la sèrie de televisió «Mad Men», té al seu despatx de l'agència de publicitat de Nova York el mateix llum de taula que tenim a ca nostra. Bé, tal vegada he exagerat. Don Draper el té des de la temporada en què els publicistes abandonen l'edifici primer i es traslladen a una nova oficina de l'Avinguda Madison.
Però seria més adequat dir que tenim el mateix llum de taula que té Don Draper al seu cobejat despatx de publicista creatiu en cap de la prestigiosa agència Sterling Cooper. És una làmpada model Fase President amb braç de fusta de roure americà i acer cromat, base i capell de cern lacat en negre mat, reixa a la part anterior, instal·lació elèctrica per a dues bombetes de rosca estreta estàndard i interruptor incorporat a la pantalla metal·litzada. Els de Fase són uns de les icones del disseny industrial espanyol del segle XX. Són internacionalment reconeguts per la seva estètica, funcionalitat i qualitat dels seus materials nobles.
Entre els anys seixanta i vuitanta l'empresa MAOF va obtenir la llicència per a produir algunes de les seves patents. Aquest model President, probablement el més aclamat de la prestigiosa marca espanyola, ha estat emprat en nombroses ocasions en el disseny interior de diferents pel·lícules i sèries de televisió. A més de decorar el despatx de Don Draper, el llum també apareix a la taula del professor, aventurer i arqueòleg, interpretat per Harrison Ford, Indiana Jones. En concret, a la pel·lícula «Indiana Jones en el Reino de la Calavera de Cristal». Precisament, a la revista peruana «Gestión», Claudette Didul, decoradora dels sets de la sèrie d'èxit des de la quarta temporada, revela que la làmpada d'escriptori prové d'Espanya i que va ser adquirida a través del portal eBay i que és «una joia en tota la seva expressió». Com va acabar aquest llum a ca nostra? Una amiga escultora de la meva dona volia llançar la làmpada perquè tenia un trenc a la pantalla de vidre. T. hi va veure el potencial i la va rescatar. Va comprar bombetes i la va restaurar. Va quedar com nova.
Des de fa uns anys, la famosa làmpada de Draper llueix a un racó de ca nostra. Quan vam veure la quarta temporada de la sèrie de televisió i els primers plans de la làmpada, la meva dona va riure's merescudament de la meva desconfiança. L'estètica IKEA domina la major part de cases i apartaments de la meva generació, si més no a la ciutat del disseny. Les peces seriades i originals donen un toc de contrast. I és que la mirada personal enriqueix el nostre entorn. Allà on qualcuns hi veuen objectes que fan nosa, d'altres hi perceben una bellesa oculta que jo som incapaç de detectar. Una altra amiga, Laia, ha convertit aquesta mirada en una professió. Colet és directora d'art i, a més de guanyar un Premi Gaudí a la millor direcció artística per «Eva», ha participat en pel·lícules rodades a Catalunya com ara «El perfum» o, arreu del món, en grans produccions de la volada de «Che, el argentino» o «Exodus: dioses y reyes» de Ridley Scott. Recorre el globus amb l'objectiu de convertir un espai fictici en un univers concentrat on es desenvolupen durant uns instants una bona part dels somnis de milers de persones. Té una preciosa casa a la falda de la muntanya de Montjuïc. Està casada amb un príncep afganès -no és broma!- que va haver de fugir de l'Afganistan quan era un infant amb tota la família reial, derrocada i expulsada pels talibans. Omar va rodar per molts països d'Àsia i Europa i es va acabar instal·lant a Barcelona. Confecciona de forma artesanal uns originals llums que exporta a moltes llars del món. Com que són molt bells i complexos, s'ha de desplaçar a l'estranger perquè els ha d'instal·lar ell mateix. És un privilegi viure rodejat de persones que saben veure la bellesa interna dels objectes i tenen la capacitat de transformar els espais i de crear sinergies amb la llum, les formes, i fins i tot amb les persones que els habiten. Té a veure amb la confecció d'un niu. Un niu dinàmic encastat entre les branques frondoses d'un arbre.
A l'entrada, aferrades a un prestatge lacat de la famosa cadena sueca de mobles, hi tenim dues butaques numerades de l'antic Palau de la Música. Em sembla que va ser Mercè Rodoreda qui va dir que els objectes tenen memòria i inclús una càrrega poètica i simbòlica que els transcendeix. Eulàlia Grau (Terrassa, 1946) és una veterana artista catalana d'àmbit internacional amb més talent que projecció local. Al MACBA va presentar fa uns pocs anys un llibre amb un títol meravellós: «Cancionero de los hombres verticales y de los hombres horizontales». La comissària de l'exposició «Mai no he pintat àngels daurats», Teresa Grandas, va comparar els dissenys de portada d'Eulàlia amb els dels creatius de la sèrie «Mad Men». L'artista catalana hauria agraït la feina de Don Draper i de la seva fictícia agència de publicitat alhora de promocionar la seva excel·lent obra poc coneguda a Catalunya. Draper, significa en català, propi dels draps. També, fabricant o venedors de draps. Derivat de drap. Roba o teixit de qualsevol mena. En anglès, Draper és un llinatge. El fa servir, secretament, com tots els seguidors de la sèrie saben, el suplantador i desertor de l'exèrcit nord-americà Dick Whitman.
