Les flors són una joia de la natura amb gran valor simbòlic. Es regalen a la persona estimada i demostren respecte a un difunt. Omplen habitacions de mares que acaben de ser-ho. També tenen un vessant pràctic: la funció ornamental. I es cuinen. Per Sant Jordi es regalen roses, mentre no ho alteri cap campanya antisexista radical. Esperin, que la CUP no s'ha posicionat.
Per tant, en principi no hi ha res dolent en una ofrena floral. Idò, per què és suprimida? Doncs per què Ara Maó i PSOE entenen la tasca política d'una manera diferent del PP, sense tant lluïment de qui decideix fer l'ofrena. Ells i els seus votants. Les dues postures són legítimes i responen a demandes diferents, i oposades. Enfront de qui troba massa 30.000 euros anuals per a dues representacions teatrals i 10.000 euros per a un betlem en plena dolorosa austeritat, hi ha els que enyoren les figures XXL a l'enfront de Santa Maria per donar ambient i que algunes dates assenyalades tenguin una major solemnitat.
La crítica hi ha de ser. És recomanable. Però el que no es pot fer és treure legitimitat a qui elimina activitats que no són tradicions, sinó més bé innovacions, com si no en tinguessin la mateixa que qui les va crear fa dos dies. Aquests canvis no s'han de convertir en desastres, en catàstrofes còsmiques històriques sobreactuades. I la memòria no se l'ha d'emportar la primera ventada de l'any. Deixar Plaça Espanya amb un únic sentit sense cap consulta ni assemblea veïnal és tan legítim com quan es va implantar el doble sentit sense cap consulta ni assemblea veïnal. Tancar l'aixeta de les lleis balears de gestió del sol amb una visió conservacionista i sense consens amb els empresaris és tan legítim com en el seu dia obrir-la perquè corrin els diners avui i demà sense consens amb els ecologistes. I així tot.
Uns estan per decidir i qui no hi està d'acord, critica. És el que toca. No tot han de ser floretes.
