Paciència infinita

Un intenta anar-hi de bones, però es desmoralitza quan un conseller confessa abans d'entrar que allò serà una pallissa estèril i, sobretot, quan al ple apareix... el PTI de 2003. Encara!!! Noooo!!! La discussió sobre gestió del territori és un càstig que alguns patim per obligació professional sense cap suport psicològic, reconeixement moral o indemnització econòmica. Dretes i esquerres no hi tenen punt de trobada possible, ja que parteixen de prejudicis (els devoradors d'arbres, els del 'no' a tot) i de la trinxera ideològica. La revisió del PTI i el desdoblament de la carretera van ser els dos pilars del PP a la campanya electoral de 2011 que el va portar a la majoria absoluta. El PTI no es va revisar (ni la carretera desdoblar), i ara, des de l'oposició, el PP hi torna. Idò? 

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

Què ha passat des de llavors? Davant, una esquerra que no vol la NTT però que no sap com no la vol. Però no era prioritari? Idò?

Mentrestant, l'empresària Adoración Latorre arriba als gloriosos dotze anys de tràmits burocràtics per a un gens destructor agroturisme i Medi Ambient porta al contenidor blau l'expedient iniciat el 2008 d'un parc eòlic que ens hagués ajudat a deixar d'embrutar el cel que tant ens agrada fotografiar.

Amb PTI o NTT, aquest és el gran problema: la falta de claredat, estabilitat i mitjans (la precarietat del Consorci de Rústic n'és el trist exemple) per fer complir la normativa territorial, la que sigui, de forma eficaç, efectiva i assequible per a qualsevol persona, sense que hagi de tenir tres carreres universitàries i una paciència infinita.