Sens dubte, un dels temes que ens ha tingut a l'aguait en les darreres setmanes, fins i tot en els darrers mesos, són les eleccions catalanes, emmarcades dins del procés català, un afer de molt més ampli recorregut. He observat com una part molt important del poble català es mobilitzava, s'emocionava, s'il·lusionava entorn d'un projecte de pertinença. Entre ells, molts amics meus o familiars. I, tot i la distància vers ells amb l'objectiu a assolir, la seva vivència sentida i la seva llum als ulls m'ha despertat l'empatia que sents quan la gent a qui estimes experimenta aquests sentiments tan intensos.
Els resultats de les eleccions del passat diumenge tenen tantes lectures com orientacions polítiques se'ls vulgui donar, senyal incontestable de la manca de contundència dels mateixos.
I, tanmateix, l'elevada participació dóna notícia, en un sentit i en un altre, de la importància d'aquestes eleccions, que eren molt més que unes eleccions (no ens enganyéssim).
El panorama que ara es presenta és obert i difícil de preveure. I caldrà d'una anàlisi desapassionada per posar-hi seny. Caldrà passar per sobre de les emocions i els personalismes per mantenir el poble, divers i plural, unit. Caldrà actuar en conseqüència a unes circumstàncies que les urnes han dibuixat de forma prou ambígua... L'observador allunyat té sempre l'avantatge de la distància; no així qui hi està immers. El camí està per fer i veurem quins meandres o esculls el transiten. Veurem...
