Pep Mir12/09/15 0:00
TW

És un fet que la tecnologia, la innovació, s'ha estancat en algunes qüestions. Així com en medecina, comunicacions, informàtica, robòtica, gastronomia, automoció, es veuen avanços constants, no tots els àmbits tenen la mateixa sort. Això, o que han tocat sostre. Per exemple, els focs d'artifici de les festes són més inalterables que els protocols de la qualcada. Qualsevol innovació d'un any a un altre o no existeix o és imperceptible a l'ull humà. Tampoc aconsegueix donar passes cap a l'excel·lència la part tecnològica dels actes públics al carrer, on els micròfons que grinyolen o no permeten entendre a qui parla són una xacra. I val més no fiar de la projecció d'un vídeo. N'hi ha més, com la cirurgia estètica o l'ús de les fotocòpies del DNI a l'administració pública.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Marejats a l’autobús

Más noticias relacionadas

Però un dels casos més flagrants és la incapacitat humana per fer front a un fenomen gens estrany: la pluja. No només ens anul·la en les activitats més quotidianes, sinó que inunda carrers i edificis, talla línies telefòniques i desborda sistemes de clavegueram. Si de sobte descobríssim que El Toro és un volcà, es comprendria que la seva lava ens desbordés, ens sorprengués, ens agafés en faldaret. Però la pluja, ja els aviso ara, tornarà, i amb força i abundància. No cal fer cap pla ni comissió per saber-ho. Per tant, ja podem començar a prevenir-nos.

I no és senzill. L'aigua passa per on pot, gairebé per tot. Sempre troba escletxes. Però no només l'aigua, sinó tot allò que empeny amb força. I cal tenir clar això, perquè de nou tornam a parlar de moviments massius de persones i de les maleïdes fronteres. Si un país és un infern, el més normal és voler-ne sortir. No hi pot haver res que tingui més força que la por. I si la resta dels països tenen una mínima decència, el més normal és ajudar, evitar el màxim de patiment i deixar, al manco un momentet, la punyetera i nociva  calculadora europea a un calaix. Per força, si els humans volem mantenir un mínim de dignitat.