Quan una persona o entitat pren una decisió ha d'estar preparada per assumir-ne les conseqüències immediates. Per exemple, no és gens recomanable vendre la meva casa, entregar les claus i després, amb les maletes a la mà, posar-se a pensar on anar a viure. O obrir una botiga, convidar els clients i deixar l'adquisició del gènere per dies posteriors. Els temps són importants.
No tenir en compte les conseqüències immediates és malaltia habitual dels legisladors. Es fa la norma i després ja es veu com s'aplica, com es resolen les situacions conflictives derivades. A l'educació n'han vist de tots colors. El TIL n'és el paradigma, aprovat sense informar els centres ni tenir docents preparats. I així ha acabat. Quan una llei o decisió acabada d'estrenar arriba els centres apareixen els problemes amb una celeritat que contrasta amb la parsimònia per trobar les solucions.
No es pot suspendre un concert de Batxillerat sense tenir una resposta clara i satisfactòria per als alumnes afectats. El «ja veurem, tu tranquil» no és acceptable per a adolescents il·lusionats en formar-se. Ara les víctimes són les escoles matineres, problema menor per al gran Govern però vital per a moltes famílies. Si amb una llei es posa en qüestió el sistema, senzillament l'administració n'ha d'oferir un d'alternatiu. I fer-ho al mateix temps, no a dues setmanes de l'inici de curs, amb presses i dubtes. Les APIMA no mereixen un «ja veurem, tu tranquil».
Fora de temps està també mantenir una vaga indefinida, com indefinits han quedat els seus motius i la raó de ser del conflicte. L'intent majestàtic d'Illes per a un Pacte de posar ordre i seny a les aules es converteix en més imprescindible que mai entre tanta improvisació. I fa falta, perquè com s'ha vist aquests dies, de gent mal educada n'hi ha a paletades.
