Sant Joan ja és passat, aquí i allí, i ara accepto el repte de veure què hi ha en comú entre el Sant Joan menorquí, sobre tot equí, i el Sant Joan barceloní, sobre tot foc. Què hi ha en comú?
Tal vegada hi haurà algú que pensarà que aquesta pregunta és inútil. S'equivoca, però, perquè recordar-nos mútuament el que tenim en comú és una bona manera de recordar-nos que som pobles separats per la mar, però alhora ben fermats per lligams forts i inesborrables.
Units som més forts que separats, lligats som més poderosos que deslligats. És més el que ens uneix que allò que ens separa. Encara més: és més allò que nosaltres volem que sigui per unir-nos, que allò que d'altres volen que sigui per separar-nos.
No és un joc de paraules. És un sentiment ben arrelat al cor menorquí i al cor barceloní. Aquest sentiment, per Sant Joan, puja visceral i es manifesta vigorós. Això d'anar de casa en casa és un fet comú entre el Sant Joan menorquí i el Sant Joan barceloní. I això és ben bonic.
Per Sant Joan, fiets i ja no tan fiets van de casa en casa per arreplegar mobles vells i llenyes diverses, i a la nit, a la plaça, en feien foguera. I llavors la ciutat s'omple amb la màgia de mil places de foc, mil fogueres que deixaven volar la imaginació.
Però, ai!, això dels fiets casa per casa arreplegant quelcom per fer foguera a la plaça del barri és un costum que sembla que perd color, sembla que es torna blanc, pàl·lid. Ara, per tal que la pal·lidesa es torni vermellor, per tal que no es perdi res del que hi havia, ara hi ha el «Explica'ns el teu Sant Joan».
L'altre tret que és comú al Sant Joan de les dues riberes és la voluntat ferma i decidida de conservar la tradició, de mantenir viva i activa la tradició de fer les coses com es feien sempre. Però, ai!, el temps és inexorable i cruel, i ens obliga a canviar alguna cosa aquí o allí.
Per tal que res no es perdi, per tal que res no sigui a l'oblit, cal que tothom posi a l'abast de tothom tot allò que recordi del Sant Joan d'ahir. Si no recordem, ai!, oblidarem. I si oblidem, ai!, mala cosa serà. La memòria és vida, l'oblit ens fa vulnerables.
El programa «Explica'ns el teu Sant Joan» és una iniciativa del diari «Ara» i l'Ajuntament de Barcelona per tal de recollir tota la matèria sensible que es recordi del Sant Joan. Volen recollir fotos i pel·lícules antigues, i sobretot records, anècdotes, històries, vivències, experiències d'ahir, per tal que tinguin vida per sempre.
Aquell record sensible s'ha d'escriure i donar-lo amb nom i cognom, o anònimament. També es pot enregistrar el record, aquella anècdota, allò que va passar aquella nit de fa tems, de manera oral, amb veu i emoció, i quedarà la veu, i allò que expliqui, per sempre.
La iniciativa s'adreça a tothom que vulgui compartir els records personals d'un Sant Joan inoblidable. Amb tot aquest material infinit, perquè Sant Joan és infinit, i és infinit el que s'ha viscut al voltant d'un Sant Joan, el diari «Ara» i l'Ajuntament de Barcelona fan promesa de fer-ne una edició.
Hem d'entendre que faran una edició en paper amb allò seleccionat, i que alhora hi haurà una edició digital, és a dir, una pàgina web en la qual quedin per sempre més, ben desats, els records gràfics, escrits i orals d'un Sant Joan infinit.
És una bona idea, potser per imitar, per tal que els records del Sant Joan quedin a l'abast de tothom, fins i tot després que ja no estiguin entre nosaltres les persones que hagin deixat el relat del record, escrit o parlat, o la foto familiar d'aquell Sant Joan que ningú vol oblidar. La tecnologia moderna fa que aquest projecte sigui fàcil, i que quedi per sempre més.
bello.cat / jordibell@gmail.com
